02 de novembre 2006

Ressaca electoral

Avui és aquell dia que tothom va ple d'eleccions. Jo no seré menys.

Ahir a la nit, a mesura que anaven passant les hores, pel meu cap anaven passant diferents coses.

La primera és una cosa que va dir –em sembla (vull dir que no n'estic del tot segura xD)– en Nadal referint-se a aquesta nit electoral no seria llarga. I és ben cert, fa anys, jo recordo moltes nits electorals, ja que la meva mare participava activament en tot el dispositiu i a casa, amb el pare, esperàvem que la mare tornés, però sempre ens quedàvem adormides, la meva germana i jo, perquè les nits electorals eren mooooolt llargues. Ara ja no en són. Si el col·legis tanquen a les vuit o les nou de vespre, al cap de dues o tres hores ja es tenen els resultats oficials, escrutat el 100%.

Una altra cosa que vaig pensar, m'imagino que com tothom, és que estem igual que estàvem, però ara tots som tres anys més vells, i alguns, no tots, som tres anys més savis. El cas és que ara fa tres anys jo volia que, tal com havien quedat les coses, hi hagués un pacte entre ERC, PSC i IC, que és el que va passar. Ara, no vull que es repeteixi aquest pacte, per diversos motius:
  • fa tres anys, el presidenciable del PSC era en Maragall, ara és en Montilla i, francament, entre un regionalista i un espanyolista, doncs...
  • fa tres anys veníem de 23 anys de govern pujolista i crec que el país necessitava un canvi, ara hem passat tres anys de canvis massa constantment, i em sembla que el país no en necessita tants de canvis
  • fa tres anys creia que el PSC era un partit d'esquerres i català, ara sé que és un partit de centre i espanyol, si més no, el seu secretari general n'és, i a més a més, em sembla que fan massa cas al que volen els seus germans (o cosins, diuen que com més cosins, més endins, i em sembla que el que ha fet el PSOE amb el PSC és anar més endins impossible) de Madrit
  • no vull al govern del meu país un president que ha fet el llit a l'anterior president, essent, com són (o eren?) del mateix partit
  • no vull de president a un senyor que distingeix entre viatgers i turistes per no haver d'assumir responsabilitats (m'imagino que els turistes són els que duen la càmera i la camisa hawaiana i els viatges deuen ser els altres, però ell tampoc no ho ha explicat)
  • no vull com a president una persona que no sap parlar la llengua del país, i no vull dir que no la sap parlar bé, si no que no la sap parlar; em sembla d'una claredat meridiana el fet que quasi ningú no parla correctament cap llengua, jo sóc moooolt repel·lent en temes lingüístics, però sóc conscient de les limitacions de la raça humana, per tant no aspiro a que ningú parli correctament al 100% el català, però això que fa en Montilla és un crim lingüístic i no, jo no vull que pel món es pensin que això que parla aquest home és la meva llengua. D'altra banda, em sembla que si aquest home fos president i anés de visita oficial a qualsevol lloc del món, no faria servir la llengua del país, si no que faria servir la llengua del país veí que, de fet, és la seva llengua i m'imagino que la deu parlar bé.
Una altra cosa que em va passar pel cap va ser que ara ja són 6 partits amb representació parlamentària, després de molts anys sent-ne 5. A veure què fan aquests ciutadans d'en Boadella. Ells diuen que venen a salvar-nos i a aconseguir que tinguem llibertat... en fi, no veig gaire de què ens han de salvar i, sincerament, penso que hem tingut èpoques de menys llibertat. Ah! també diuen que lluitaran pel bilingüisme, i he de dir que fins a cert punt, em sembla bé, perquè ara com ara hi ha una llengua que és menystinguda enfront de l'altra, però, alguna cosa em diu que ells es pensen que la més desafavorida és la que jo crec que està per sobre... en fi, ja ho deia en Campoamor: "En este mundo traidor, nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira". De totes maneres, ells s'equivoquen i jo tinc raó, això us ha de quedar clar, eh!

Una altra cosa que em va passar pel cap van ser les imatges de fa tres anys d'en Carod-Rovira, traient-se una clau de la butxaca i repetint a tort i a dret: "Nosaltres temin la clau de la governabilitat!". Bé, jo penso que la tenien la clau, però també penso que van fer el ridícul. Ja ho pensava aleshores, però veient com han anat les coses després, encara ho veig més clar. Espero que aquesta vegada, tot i que també tenen la clau, no vagin fent el papallona.

En fi, ara el que a mi m'agradaria és que ERC i CiU pactin alguna cosa que faci que el país millori. No hi tinc gaire esperances dipositades en aquesta idea, sobretot recordant la imatge d'en Mas a la Moncloa venent el país per un plat de llenties; no hem d'oblidar que la retallada de l'estatut la va perpetrar el propi Mas, amb les tisores d'en Zapatero... en fi. El cas és que jo voldria que ERC sigui decisiva, però que no sigui pedant, i tot i no voler-ho, em resulta més suportable imaginar-me al Mas de president que al Montilla. Per acabar, crec que el millor que ens podria passar seria un govern sense majoria de CiU, amb pactes puntuals amb les altres forces polítiques, cosa que obligaria als polítics a treballar per posar-se d'acord i això redundaria en beneficis reals per als ciutadans.

Ja veurem què passa, de moment, el que sí tinc clar és que tots han dit que desplegaran l'estatut, però alerta que si el despleguem gaire hi veurem toooooots els forats que van deixar-hi el tàndem M-Z, també tinc clar que no arriben tots els diners que deien que havien d'arribar i que hauré de seguir pagant peatges fins que em surti barba. Hi ha coses que ni les eleccions poden canviar!

[04/11/2006, edito] Acabo de llegir aquesta notícia a LaMalla, em sembla que pinten bastos...

1 comentari:

Anti ha dit...

No volem més tripartit. Concentració silenciosa per un pacte CiU + ERC, el proper dijous dia 9 de novembre, a partir de les 8 del vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Més informació a www.unitat.org Passa-ho!