20 de novembre 2006

Negre

Avui m'he tornat a vestir de negre. Comença a ser massa recurrent. Entre el negre i les llàgrimes me n'adono que no estic bé. Quan les coses es torcen, intento redreçar-les i les acabo retorçant més.

Torno a estar envoltada de gent i massa sola. No hi sóc, no m'hi sento.

Vull recuperar l'alegria, vull riure i en canvi no en trobo motius. I sé que els tinc davant, però no els veig.

Massa llàgrimes... em deshidrataré.

Voldria estar en un pou fons i fosc i no sortir-ne durant una temporada. No vull fer res. No vull veure a ningú. No vull anar enlloc. No vull quedar-me on sóc.

2 comentaris:

Artuditu (aR2D2) ha dit...

Ostris nena, hem de quedar un dia per a fer unes birres mentre veiem alguna peli dels Monty Pyton... i si hi han llàgrimes, que siguin de riure :-)

Ànims.

Anònim ha dit...

hey you!!!!Get out your lágrimas!!Y recorda, tot se soluciona, mentre no et moris...

Y las lágrimas nos envejecen, per cada llàgrima major és la probabilitat d'una arruga més!!!

És millor conservar-se maca!!!
Recorda tot és quantificable, i t'aposto que també quantificaran les nostres línies en la cara!!Ya sabes quièn

No llores, antes rie pero no tanto!!!