13 de novembre 2006

Hoodwinked

Ja feia molt temps que hi volia anar, i finalment ahir, diumenge, vam anar a veure aquesta bonica pel·lícula d'animació. El títol de la versió catalana és "La increïble però certa història de la Caputxeta Vermella", com a traducció de la versió original "Hoodwinked"... en fi, no faré ara una crítica sobre les traduccions dels títols de les pel·lícules, però n'hi ha que són...

Al cas... ahir la vam anar a veure al cine, amb versió original. A mi em va agradar força, penso que estan molt ben trobats els personatges i tot i que vaig pensar que era massa evident qui era el lladre, la història està explicada a base de flashbacks dels quatre personatges principals, la Caputxeta (Red), l'àvia (Granny), el llop (Mr. Wolf) i el llenyataire (Woodsman) i comença allà on acaba el conte que ens explicaven les àvies, de manera que podem veure el conte explicat des de quatre punts de vista diferents, però mesclats entre ells.

Em va fer pensar que mai tenim la possibilitat de saber tot el que passa, perquè sempre rebem una informació parcial de la realitat; em va anar bé de veure-ho perquè essent com sóc i tenint aquesta necessitat que tinc de saber sempre una mica més... doncs va bé de veure que les coses sempre tenen altres punts de vista, tal com li passa a la Red quan veu a la Granny com una aparició volant pel cel, després, quan es veu què ha viscut la Granny, s'entén que no era una aparició... en fi, que per saber com és la realitat has de tenir més informació que la que et proporcionen els teus sentits.

Hòstia! M'oblidava de fer menció especial a l'esquirol ajudant del llop, que té problemes amb la cafeïna, com el meu informàtic preferit, el meu nen, l'Èric!!! Huàs l'esquirol aquest em va fer pensar en l'Èric des del primer moment de sortir en pantalla, la manera de parlar, de fer, els problemes cafeïnístics, la hiperrevolució després d'haver begut una tassa de cafè, la impossibilitat que ningú l'entengui quan porta dues copes (de cafeïna) de més :P