24 de novembre 2006

Tanco LPF


Doncs això.


Tanco.








Però no vull deixar la blogosfera. Els que vulgueu podeu venir a veure'm entre l'Ona i el Tsunami.

El Joan em deia Ona, del diminutiu de Raquel, Raquelona, li agradava dir-me Ona. A mi també m'agradava. Amb el temps, i atès que em coneixia (em coneix, encara) força bé, va anar dient-me Tsunami cada vegada que m'enfadava per alguna cosa. No, no cal que us imagineu que m'enfadava amb ell. Hi ha moltes coses a la vida que em poden fer enfadar. Ell em deia Tsunami quan jo argumentava i gesticulava enfadada amb alguna cosa o alguna injustícia d'aquestes que ens fan encendre la sang.

En fi. He passat una temporada massa llarga sent el Tsunami i ara fa cosa de mesos he recuperat a l'Ona.

M'agrada l'Ona i no m'agrada gaire el Tsunami, però vull estar entre l'Ona i el Tsunami.

:)

23 de novembre 2006

I més, senyora, i més

Sembla que l'esperit nadalenc comença a treure el nas. Els valencians més reaccionaris ja comencen el que ells anomenen "un acte de defensa" dels dimonis catalans...

22 de novembre 2006

Ells, els tendenciosos

Em sembla que aquest titular és tendenciós: La cultura que se avecina.

En el cos de l'article es diu: «Será la primera vez que un partido abiertamente declarado independentista asume un departamento tan sensible como el de Cultura.»

Clar això, d'entrada, és dolent. Però el fet que fins ara no hagi passat deu voler dir que abans, un Departament tan sensible com el de Cultura, estava en mans de no independentistes, cosa que per la cultura deu ser millor... serà que els independentistes tenim un nivell cultural menys sensible que els no independentistes...

20 de novembre 2006

Do not grate me :P

En fi... llegiu això. A mi m'ha agradat.

Negre

Avui m'he tornat a vestir de negre. Comença a ser massa recurrent. Entre el negre i les llàgrimes me n'adono que no estic bé. Quan les coses es torcen, intento redreçar-les i les acabo retorçant més.

Torno a estar envoltada de gent i massa sola. No hi sóc, no m'hi sento.

Vull recuperar l'alegria, vull riure i en canvi no en trobo motius. I sé que els tinc davant, però no els veig.

Massa llàgrimes... em deshidrataré.

Voldria estar en un pou fons i fosc i no sortir-ne durant una temporada. No vull fer res. No vull veure a ningú. No vull anar enlloc. No vull quedar-me on sóc.

18 de novembre 2006

Terratrèmol 17 de novembre de 2006

Uau... jo el vaig sentir. A les 7 i 20 de la tarda estava escrivint un sms i vaig notar que la cadira es movia. Al principi vaig pensar que era un camió que xocava contra casa meva, però després vaig veure les notícies i ho vaig entendre tot. Avui he llegit la notícia a VialWeb.

14 de novembre 2006

Contact

He trobat força interessant aquest article. Sona al que diu en Carl Sagan a "Contact", o per als que no recordeu llibres, a la pel·lícula homònima protagonitzada per la Jodie Foster. Potser el trobo interessant perquè a mi m'agraden molt les matemàtiques o perquè penso que no pot ser que en un univers tan gran només hi siguem nosaltres.

Penso que, si ho recordo en el seu moment, em compraré el llibre del Fernando J. Ballesteros.

13 de novembre 2006

Jo també vull un estat propi

Ja sé que la campanya aquella es va acabar, però avui he llegit a LaMalla que els d'Ossètia del Sud han votat que sí (99%) en un referèndum sobre la independència, en el que es preguntava: "Està d'acord que la república d'Ossètia del Sud mantingui l'estatus actual d'Estat independent i sigui reconeguda per la comunitat internacional?", i ara resulta que la UE no en farà cas d'aquest referèndum. Doncs jo vull que facin un referèndum aquí sobre l'autodereminació i que tothom en faci cas, perquè som nosaltres els que hem de decidir qui o què som...

Hoodwinked

Ja feia molt temps que hi volia anar, i finalment ahir, diumenge, vam anar a veure aquesta bonica pel·lícula d'animació. El títol de la versió catalana és "La increïble però certa història de la Caputxeta Vermella", com a traducció de la versió original "Hoodwinked"... en fi, no faré ara una crítica sobre les traduccions dels títols de les pel·lícules, però n'hi ha que són...

Al cas... ahir la vam anar a veure al cine, amb versió original. A mi em va agradar força, penso que estan molt ben trobats els personatges i tot i que vaig pensar que era massa evident qui era el lladre, la història està explicada a base de flashbacks dels quatre personatges principals, la Caputxeta (Red), l'àvia (Granny), el llop (Mr. Wolf) i el llenyataire (Woodsman) i comença allà on acaba el conte que ens explicaven les àvies, de manera que podem veure el conte explicat des de quatre punts de vista diferents, però mesclats entre ells.

Em va fer pensar que mai tenim la possibilitat de saber tot el que passa, perquè sempre rebem una informació parcial de la realitat; em va anar bé de veure-ho perquè essent com sóc i tenint aquesta necessitat que tinc de saber sempre una mica més... doncs va bé de veure que les coses sempre tenen altres punts de vista, tal com li passa a la Red quan veu a la Granny com una aparició volant pel cel, després, quan es veu què ha viscut la Granny, s'entén que no era una aparició... en fi, que per saber com és la realitat has de tenir més informació que la que et proporcionen els teus sentits.

Hòstia! M'oblidava de fer menció especial a l'esquirol ajudant del llop, que té problemes amb la cafeïna, com el meu informàtic preferit, el meu nen, l'Èric!!! Huàs l'esquirol aquest em va fer pensar en l'Èric des del primer moment de sortir en pantalla, la manera de parlar, de fer, els problemes cafeïnístics, la hiperrevolució després d'haver begut una tassa de cafè, la impossibilitat que ningú l'entengui quan porta dues copes (de cafeïna) de més :P

11 de novembre 2006

M'agrada

Uooo!

M'agrada molt aquest rellotge:


També sóc del tipus 10 de persones que existeixen al món, tal com diu el lema d'aquesta arxifamosa samarreta:



I remenant per la xarxa he trobat altres "bromes" matemàtiques que m'han fet força gràcia. Una de les que més m'agrada és:

Why do mathematicians think Haloween and Christmas are the same?

Because 31 Oct = 25 Dec.


Au, aquí us ho deixo :)

10 de novembre 2006

Cagu'm la paritat dels collons

En fi... en tinc els ovaris farcits, de tanta paritat.

Sí que és ben cert que hi ha moltes coses que han d'anar a parells o a parelles, com els mateixos collons, o els meus ovaris, que atès que són dos i ben avinguts, estan aguantant aquesta història de la paritat de manera que cap dels dos suporta més que l'altre...

El cas és que quan acabava de començar la campanya, ens va fer evident que no hi ha cap dona cap de llista. Jo em queixava aleshores i em sembla que ho hauré de seguir fent... de fet, ja ho he fet.

Si voleu podeu llegir el comentari que he posat en aquesta fabulosa notícia de LaMalla, en la que la mateixa periodista que ens explicava que no hi havia dones cap de llista, ens comenta que la parcel·la de govern corresponent al PSC serà paritària i diu:
[…] que aplicarà el criteri de la paritat entre homes i dones a l'hora de nomenar els set consellers socialistes del nou Govern d'Entesa Nacional de Progrés. Això vol dir que hi haurà un mínim de tres dones conselleres socialistes […]
hummm.... no perdona, això vol dir que hi haurà 3 conselleres i mitja, no fotem! si volem paritat, que hi hagi paritat!

09 de novembre 2006

El temps

Diuen que el temps ho acaba posant tot al seu lloc, però mentre això no passa hem de fer equilibris per mantenir la salut mental enmig del desordre.

07 de novembre 2006

Em sembla que no lliga

He llegit al Racó Català un article d'en Víctor Alexandre en el que diu que "Si Esquerra no escolta les seves bases és que s'ensuma la resposta i prioritza el poder al país. Les bases, però, tenen molt a dir i ho faran. Cosa que, paradoxalment, dignifica Esquerra."

Fins aquí, bé.

Passa que després n'he llegit un altre, que parla, justament de les bases d'ERC, o si més no, d'una part de les bases, les JERC, i només el títol ja em diu que el que pensava en Víctor Alexandre potser no és ben bé el que ha acabat passant: Les JERC donen suport a l'opció d’Esquerra per a un govern d’Entesa Nacional pel Progrés.

Hi ha una altra cosa que diu en Víctor Alexandre, que també he trobat a LaMalla i a VilaWeb i penso que en aquest cas el benvolgut Víctor sí que té raó: "Per adonar-nos-en, n'hi ha prou que ens preguntem si les bases de Convergència i Unió farien mai una cassolada davant la seu central del seu partit en cas d'un pacte CiU-PSC."

En fi, em sembla que els catalans, ara per ara, ens han repartit males cartes... jo només hi veig vuits i nous i cartes que no lliguen...

05 de novembre 2006

Repetició de la jugada

Ara fa tres anys, després de les eleccions, els catalans vam haver d'esperar i esperar fins que els polítics es van posar d'acord sobre qui havia de ser President de la Generalitat, President del Parlament i qui d'ells es quedava amb cadascuna de les conselleries. També van decidir canviar-ne el nom d'algunes, com per exemple la del Conseller en Cap, que va passar a dir-se Conseller Primer... en fi, les funcions eren les mateixes, no? doncs com si en volen dir Conseller Més Il·lustre del Molt Honorable President de Torn de la Cadira Més Cobejada pels Polítics Catalans, tant és, el nom no fa la cosa, però clar, el tripartit, i més concretament, en Carod-Rovira, no podia acceptar una cadira que havia creat en Pujol perquè els catalans ens acostuméssim a veure i sentir al seu dofí, en Mas...

El cas és que després de les eleccions del dimecres passat, ara tornem a estar com fa tres anys, amb un govern que no governa res, perquè deu pensar que total, com que tampoc sabem si ens hi hem de quedar, per què fer res? i uns polítics que es troben, es saluden, es somriuen, es diuen que s'estimen i així, anant de dinar en dinar i de sopar en sopar fins que... fins que es posin d'acord, espero.

El cas és que moltes d'aquestes coses que estan fent ara, ja les van fer fa tres anys, per tant ara aniran més de pressa, no?

El que m'agrada de tota aquesta història és que encara no he vist que hi hagués converses amb els del PP ni amb els C's... potser estan parlant entre ells? :P

Mas ofereix a Carod-Rovira que sigui el conseller primer
Montilla comunica a Mas que descarta la 'sociovergència' i que aposta pel tripartit
Saura assegura que hi haurà un nou tripartit
Carod no es decanta pel tripartit i pica l'ullet a un front nacionalista

De totes maneres, no sé gaire a què juguen... si uns diuen A els altres van i diuen, no, no nosaltres B... ho fan per fer-nos perdre el nord o la paciència? perquè jo ja en començo a estar tipa, eh!

02 de novembre 2006

Ressaca electoral

Avui és aquell dia que tothom va ple d'eleccions. Jo no seré menys.

Ahir a la nit, a mesura que anaven passant les hores, pel meu cap anaven passant diferents coses.

La primera és una cosa que va dir –em sembla (vull dir que no n'estic del tot segura xD)– en Nadal referint-se a aquesta nit electoral no seria llarga. I és ben cert, fa anys, jo recordo moltes nits electorals, ja que la meva mare participava activament en tot el dispositiu i a casa, amb el pare, esperàvem que la mare tornés, però sempre ens quedàvem adormides, la meva germana i jo, perquè les nits electorals eren mooooolt llargues. Ara ja no en són. Si el col·legis tanquen a les vuit o les nou de vespre, al cap de dues o tres hores ja es tenen els resultats oficials, escrutat el 100%.

Una altra cosa que vaig pensar, m'imagino que com tothom, és que estem igual que estàvem, però ara tots som tres anys més vells, i alguns, no tots, som tres anys més savis. El cas és que ara fa tres anys jo volia que, tal com havien quedat les coses, hi hagués un pacte entre ERC, PSC i IC, que és el que va passar. Ara, no vull que es repeteixi aquest pacte, per diversos motius:
  • fa tres anys, el presidenciable del PSC era en Maragall, ara és en Montilla i, francament, entre un regionalista i un espanyolista, doncs...
  • fa tres anys veníem de 23 anys de govern pujolista i crec que el país necessitava un canvi, ara hem passat tres anys de canvis massa constantment, i em sembla que el país no en necessita tants de canvis
  • fa tres anys creia que el PSC era un partit d'esquerres i català, ara sé que és un partit de centre i espanyol, si més no, el seu secretari general n'és, i a més a més, em sembla que fan massa cas al que volen els seus germans (o cosins, diuen que com més cosins, més endins, i em sembla que el que ha fet el PSOE amb el PSC és anar més endins impossible) de Madrit
  • no vull al govern del meu país un president que ha fet el llit a l'anterior president, essent, com són (o eren?) del mateix partit
  • no vull de president a un senyor que distingeix entre viatgers i turistes per no haver d'assumir responsabilitats (m'imagino que els turistes són els que duen la càmera i la camisa hawaiana i els viatges deuen ser els altres, però ell tampoc no ho ha explicat)
  • no vull com a president una persona que no sap parlar la llengua del país, i no vull dir que no la sap parlar bé, si no que no la sap parlar; em sembla d'una claredat meridiana el fet que quasi ningú no parla correctament cap llengua, jo sóc moooolt repel·lent en temes lingüístics, però sóc conscient de les limitacions de la raça humana, per tant no aspiro a que ningú parli correctament al 100% el català, però això que fa en Montilla és un crim lingüístic i no, jo no vull que pel món es pensin que això que parla aquest home és la meva llengua. D'altra banda, em sembla que si aquest home fos president i anés de visita oficial a qualsevol lloc del món, no faria servir la llengua del país, si no que faria servir la llengua del país veí que, de fet, és la seva llengua i m'imagino que la deu parlar bé.
Una altra cosa que em va passar pel cap va ser que ara ja són 6 partits amb representació parlamentària, després de molts anys sent-ne 5. A veure què fan aquests ciutadans d'en Boadella. Ells diuen que venen a salvar-nos i a aconseguir que tinguem llibertat... en fi, no veig gaire de què ens han de salvar i, sincerament, penso que hem tingut èpoques de menys llibertat. Ah! també diuen que lluitaran pel bilingüisme, i he de dir que fins a cert punt, em sembla bé, perquè ara com ara hi ha una llengua que és menystinguda enfront de l'altra, però, alguna cosa em diu que ells es pensen que la més desafavorida és la que jo crec que està per sobre... en fi, ja ho deia en Campoamor: "En este mundo traidor, nada es verdad ni es mentira, todo es según el color del cristal con que se mira". De totes maneres, ells s'equivoquen i jo tinc raó, això us ha de quedar clar, eh!

Una altra cosa que em va passar pel cap van ser les imatges de fa tres anys d'en Carod-Rovira, traient-se una clau de la butxaca i repetint a tort i a dret: "Nosaltres temin la clau de la governabilitat!". Bé, jo penso que la tenien la clau, però també penso que van fer el ridícul. Ja ho pensava aleshores, però veient com han anat les coses després, encara ho veig més clar. Espero que aquesta vegada, tot i que també tenen la clau, no vagin fent el papallona.

En fi, ara el que a mi m'agradaria és que ERC i CiU pactin alguna cosa que faci que el país millori. No hi tinc gaire esperances dipositades en aquesta idea, sobretot recordant la imatge d'en Mas a la Moncloa venent el país per un plat de llenties; no hem d'oblidar que la retallada de l'estatut la va perpetrar el propi Mas, amb les tisores d'en Zapatero... en fi. El cas és que jo voldria que ERC sigui decisiva, però que no sigui pedant, i tot i no voler-ho, em resulta més suportable imaginar-me al Mas de president que al Montilla. Per acabar, crec que el millor que ens podria passar seria un govern sense majoria de CiU, amb pactes puntuals amb les altres forces polítiques, cosa que obligaria als polítics a treballar per posar-se d'acord i això redundaria en beneficis reals per als ciutadans.

Ja veurem què passa, de moment, el que sí tinc clar és que tots han dit que desplegaran l'estatut, però alerta que si el despleguem gaire hi veurem toooooots els forats que van deixar-hi el tàndem M-Z, també tinc clar que no arriben tots els diners que deien que havien d'arribar i que hauré de seguir pagant peatges fins que em surti barba. Hi ha coses que ni les eleccions poden canviar!

[04/11/2006, edito] Acabo de llegir aquesta notícia a LaMalla, em sembla que pinten bastos...