25 d’octubre 2006

Les dones a la blogosfera

En Saül Gordillo va obrir la "caixa dels trons" amb el seu comentari a l'article Generació bloc. Avui n'ha escrit un altre, Per què no hi ha dones a la blogosfera política?, en el que diu que li va fer aquesta pregunta a la Carme Porta i ella n'ha escrit un article, Les dones a la blogosfera.

L'he anat a llegir i volia escriure-hi un comentari, però al final era tant llarg que he pensat que era millor escriure'l aquí.

Jo sóc una dona de 33 anys, tinc dos fills i estic separada. Treballo fora de casa 8 hores i, als vespres, quan els nens són a dormir, "treballo" a casa. I a més a més escric un blog. No és un blog polític, és un blog i prou.

En el meu blog hi parlo de les coses que em passen, i moltes d'aquestes coses que em passen sí tenen relació amb la política, és a dir, que també hi parlo de política.

Entenc que s'ha de potenciar la igualtat entre homes i dones a tots els nivells socials, però també entenc que els homes i les dones som diferents, de la mateixa manera que no totes les dones són iguals entre elles ni tots els homes entre ells. Generalment, quan dic això, que els dos gèneres som diferents, em diuen que això és el que genera el mascilsme. Jo no ho crec.

És ben cert que venim, i hi som encara, en una societat patriarcal dominada pels homes, però penso que la lluita de les dones per la igualtat en tots els sentits és una lluita mal enfocada.

M'explico: hi ha casos, com per exemple l'avortament, en que les dones hi tenim un paper més actiu; sóc conscient que perquè hi hagi un embaràs hi han d'haver participat un home i una dona, però el lema més sentit en la lluita en favor de l'avortament és: "nosaltres parim, nosaltres decidim". Jo crec que aquesta frase diu molt més del que diuen les seves paraules. Si en aquest cas el "poder" de decisió el volem per a les dones, per què no podem acceptar que en altres casos aquest "poder" pugui ser dels homes?

Em sembla que aquest és el cas més clar, almenys és el més clar que se m'ha acudit ara, per descriure que la diferència hi és i que és absurd voler ser iguals en absolutament tot. Penso que el que cal és voler no ser diferents en aquelles coses que podem fer tant bé o tant malament els homes com les dones. Però fer extensiu això a tot em sembla una equivocació.

Jo estic a favor de la igualtat entre gèneres. Tots hem de tenir les mateixes oportunitats, i no és just el paper en el que la societat encara ens té relegades a les dones. I no és just perquè moltes de nosaltres no el volem fer aquest paper, però n'hi ha moltes que s'hi troben millor fent de mares de família, esperant que el marit treballi i les mantingui, a elles i a les seves proles. Elles també han de tenir la seva oportunitat. La seva oportunitat de viure la seva vida com elles vulguin.

Les dones hem de treballar fora de casa, sempre que ens interessi fer-ho. Mai no m'ha semblat just el rebuig que provoca en segons quins sectors de l'àmbit femení i feminista de la societat el fet que una dona que vol ser mare decideixi deixar de treballar per dedicar-se a la família. La pregunta és: si ho fa un home, és socialment i política correcte, però si ho fa una dona no n'és de correcte? És una decisió vital important i personal. Sobre tot és una decisió personal.

En el meu cas, sempre havia volgut ser mare, des de jove. Quan vaig decidir tenir els fills mai no em vaig plantejar deixar de treballar (malauradament em vaig quedar sense feina, però no vaig deixar de buscar-ne ni quan estava embarassada ni després del part, però això és una altra història) i no hauria trobat just que ningú em digués que ho havia de fer pel bé de la família, però, com he dit abans, tampoc no hagués estat just que ningú em digués que cometia un error si deixava la feina per tenir fills.

Ara me n'adono que al final tot s'acaba reduïnt al mateix. Per què no hi ha dones a la blogosfera política? Potser sí que és perquè les dones tenim un paper secundari, encara ara, a la societat, però potser també és perquè a la majoria de dones no els interessa tant la política com a la majoria dels homes. Potser sí que és un problema social, però potser es tracta, també, de decisions personals, no?

No ho sé, al final sempre m'acaba cansant l'eterna guerra de sexes. Em sembla que el fet de buscar la igualtat amb tant d'afany fa que fem més grans les diferències.

3 comentaris:

guixona ha dit...

tan llarg deies q era q s mha fet curt...jeje.
Totalment d'acord, farta d sentir sa mateixa cançó, ses mateixes queixes... cadascú q faixi lo q vulgui!

Artuditu ha dit...

Jo penso que el tema de la menor participació de la dona en política o associacionisme és intrínsic al temps lliure que es disposa.

Acostumeu a ser més pràctiques, i destineu el poc temps lliure que teniu a coses més útils instantàniament.

De totes maneres, generalitzar sempre és xungu, i potser sobrevalorem les excepcions, i menystenim la cutodianitat.

Diuen que els extrems són necessaris pq les possicions mitjaneres esdevinguin visibles i acceptables. I sense assumir alguns postulats del feminisme extremista, se li ha de reconèixer que sense aquest, no haguèssim evolucionat cap a un model més just i lliure.

El meu pare i la meva mare no van poder triar el paradigma familiar, tots els rols estaven assignats. Clar que criar i educar a quatre fills haguès estat força difícil d'altre modus.

La llibertat és això, poder fer el que vulguis, però no oblidem que s'ha de defensar aquest dret a poder decidir.

Trena ha dit...

M'agrada el que dius.

Certament és una qüestió de poder escollir lliurement què volem fer amb el temps lliure de que disposem.

Les generalitzacions mai no són bones, i també crec que hi ha d'haver extrems per poder assolir un equilibri, per tant el feminisme extrem és necessari, però jo no m'hi sento plenament identificada.

També veig que és cert que s'ha de defensar el dret a la llibertat d'escollir de les dones, però els drets de les dones comencen allà on acaben els drets dels homes, i viceversa, per tant no podem demanar més drets a base de menystenir o trepitjar els drets del homes. Evidentment també penso que no es poden menystenir ni trepitjar els drets de les dones.

Quant a la blogosfera política femenina penso que és un reflex de com està la societat ara mateix (com tantes altres coses que també en són un reflex), però això no vol dir, necessàriament, que sigui dolent, o que ara, sobtadament, les dones ens posem a fer política per igualar la balança. Han de fer política les dones que tinguin capacitat i ganes de fer-ne.

Penso que s'ha de lluitar per les llibertats, drets i deures individuals (dels individus, no en el sentit egoista) i que d'aquí en sortiran les llibertats, els drets i els deure de gènere.