17 de setembre 2006

Salvador

Divendres passat vaig anar a veure "Salvador".

Tenia ganes que s'estrenés la pel·lícula i les coses van anar rodades i sortosament vaig poder anar a Sant Cugat al cine a veure-la.

En Salvador Puig i Antich va ser l'últim executat per garrot vil durant el règim franquista. Va ser un cap de turc. Els franquistes volien sang per pal·liar la ràbia que els va produir la mort d'en Carrero Blanco a mans d'ETA. Si no fós per l'assassinat aquest, pentura... tant és, si no fós pel si no fós.

Pel que fa a la pel·lícula, a mi em va agrdar força. Em va sorpendre el fet que expliquen poc el significat del que ell feia, però segons el director (en Manuel Huerga) no pretenia ser una peli documental sinó una que mostrés la vida d'aquell moment... potser seria millor una situació política més clara de cara a poder entendre millor el perquè de tot plegat. D'altra banda ha rebut força crítiques dels companys del MIL perquè diuen que es pinta al Salvador com un noi amb males companyies que acaba dedicant-se a atracar bancs... (En resposta a la pel·lícula "Salvador" / Paremos la película "Salvador").

No ho sé jo potser hi hauria posat un poc més de context històric, perquè si no saps què passava a l'estat en aquella època, o què passava al món no sabràs gaire què hi pinta en Pinochet parlant o qui representa que era aquell que va volar amb el cotxe per sobre d'un edifici...

Em va impressionar va ser el fet de saber que la germana petita, la Merçona, va anar a jugar un partit de bàsquet mentre estaven matant al seu germà... les altres tres germanes (la Imma, la Montse i la Carme) sí que van estar amb ell fins que les van fer fora de la presó, però la petita va quedar-ne lluny, sola i separada de la família. No ho sabia això, sempre havia pensat que les quatre germanes havient anat juntes a la presó. Clar que la Merçona era petita, aleshores, però a mi em va sorpendre veure que havia anat a jugar el partit...

Una altra cosa que em va impressionar va ser la recreació tant (massa?) realista de la mort al garrot vil. La tranquil·litat del botxí. La paciència del metge esperant que acabés de morir.

Mentre mirava la pel·lícula vaig pensar que la seva va ser una mort injusta... però totes les morts en són d'injustes, no?

2 comentaris:

Artuditu (aR2D2) ha dit...

I és clar que va ser una mort injusta. Ho son totes les morts de lluitadors i lluitadores per la Llibertat.

Encara no l'he anat a veure, tinc ganes de fer-ho, però crítiques com les de http://www.salvadorpuigantich.info/ segurament em condicionaran, car que va ser una època que per edat no vaig viure, i no puc opinar amb coneixement de causa.

Avui a la ràdio he escoltat crítiques sobre la banda sonora... on no apareix Margalida d'en Joan Isaac... i en aquest aspecte estic amb els crítics.

Bé, suposo que l'aniré a veure un dia d'aquests, ja ho explicaré.

Trena ha dit...

Intenta anar-la a veure sense prejudicis i sense condicionants.