06 de setembre 2006

Nura: sisè dia


Dijous 24 d'agost de 2006

Ens llevem al matí i no sabem gaire què fer. Fa dos dies que la Núria ha marxat i el temps que ella ha estat aquí hem anat tant de bòlit que ara ens fa la sensació que no fem res, però tan sol és una sensació. Mirem les guies que la Sara va anar a buscar (abans que nosaltres arribéssim) a l'oficina de turisme d'Aló. Ens decidim per anar a veure el Fort Malborough (s'ha de llegir 'Malbrou' –amb accent anglès– i no pas 'Malboro' –com el tabac).

Agafem el cotxe i anem cap a Mó, ja que el Fort està per allà. Deixem el cotxe en un pàrquing que hi ha per als que van al Fort. Caminem una mica i passem per una urbaintzació que es veu que és coenguda perquè sempre hi ha gallines deixades anar, per allà. I galls. I també veiem pollets o polletes (no ens vam pas dedicar a sexar-los :P).

Arribem al fort i el noi de la porta ens explica que amb l'entrada perimer hi ha una zona on hi ha un audiovisual que explica la història del Fort i després es fa la visita, seguint el recorregut preestablert. Ens pregunta si el volem en castellà i li diem que no, xDD, en català. Ens diu que ens hem d'esperar uns minuts per sentir-lo en català. Ens esperem. Mentre ens esperem em vaig fixant amb una família de catalans d'aquests que fa vergonya. Un nen cridaner, uns pares cridaners, també, i un altre noi, que podria ser un cosí, per exemple, que no desentona gaire. Tinc, una altra vegada, vergonya aliena... Al final, entrem i ens posen el vídeo en català. La família de brètols no deixa de fer renou i em molesten, no em deixen sentir bé l'explicació. Sort que decideixen que ja no necessiten més informació i comencen la visita abans que acabi l'audiovisual. Quan acaba, la Sara i jo comencem a caminar cap a dins del Fort. Anem relativament lentes per no trobar-nos amb la família pesada, però ells van més lents, perquè es dediquen a fer tonteries, com entrar a les zones tancades i seure als decorats... molt lamentable. Fem tota la volta al Fort i des de la part exterior es pot veure la Mola. Trobem un paper al terra i recordo que és un paper que el pare de la família impresentable havia dut a la mà des del principi, i el més lleig és que allà al costat hi ha una paperera, que és on deixem el ditxós paper...

Després de la visita al Fort, anem a dinar a Macaret. Na Xisca ha fet una tortada d'ametlles per un sopar que tenen aquesta nit, ha pensat que m'agradaria provar-la i n'ha fet una de petitona per mi. En tallem un tros per cadascuna. Mmmmmm que bona!!!!! Fem sobretaula i sudokus.

Havent dinat (i paït) anem primer a la Naveta dels Tudons i després a Líthica, una pedrera de marès tancada reciclada a pedrera per visitar i per a esdeveniment, com concerts o altres. Estan cap a la zona de Ciutadella, o sigui que avui haurem recorregut l'illa d'est a oest!!!

La Naveta dels Tudons està molt ben conservada. Les navetes són els llocs on s'enterrava als morts i es diuen així perquè tenen forma de nau invertida. Hi ha una nena petita (molt petita) que entra dins la naveta al coll del seu pare. Em sembla que es diu Mireia.

Líthica, la pedrera és molt maca. Hi ha uns jardins a dins en els que t'hi pots perdre. Hi ha figueres, que fan molt bona olor, però cap figa menjable... Arribem a la zona destinada ara a escenari dels concerts i ens trobem amb un nen petit (un fiet) que està fent un recital. Sa mare l'escolta des de davant mateix de l'escenari i el seu germà i el seu pare n'estan una mica més lluny. Nosaltres també l'escoltem. Canta el 'Sol solet'. Quan acaba l'aplaudim. Es queda estorat i meravellat. Se'l veu content. Saluda, des de l'escenari estant, com un cantant professional.

Tornem a casa a canviar-nos. Avui anem a sopar a Ses Salines, a un restaurant que es diu Ca Na Marga. Quan hi arribes ja fa olor de carn a la brasa... mmm se m'obre la gana. Hi entrem, però ens diuen que no tenen cap taula, que havíem d'haver reservat... :'(

Decidim anar a Fornells a sopar. Anem a un restaurant que té davants de pecar i darreres de penedir, a excepció d'un cambrer argentí guapo perquè sí. La Sara es queda una estoneta mirant-li el cul :P i jo no li puc veure, perquè el tinc a l'esquena... Ens foten una clavada de collons, el menjar no s'ho val i el servei tampoc. Ens sentim estafades, però al menys l'argentí ens ha alegrat un poc la vista i les oïdes :)

Tornem a casa i a dormir.