11 de setembre 2006

Nura: setè dia

Divendres 25 d'agost de 2006

Avui la Sara treballa. Ja se li han acabat les vacances :'(

Em desperta a quarts de nou per dir-me que se'n va a treballar. Jo em llevo i em prenc el meu cafè preceptiu. Quan ja estic raonablement desperta i amb prou coneixement per vestir-me, marxo de casa, prenent una clau per poder tornar i recordant-me de tancar la porta :P.

Agafo el bus per anar fins a Ciutadella i faig tot el trajecte dreta al bus, no hi ha cap seient buit. Arribo a Ciutadella i passejo tot el dia per la ciutat vella de Ciutadella, el port, els carrers estrets i torts, els fanals enganxats a les cases.

M'he comprat una guia de Menorca molt maca i la començo a llegir. A les primeres pàgines parlen de les vaques menorquines, ja sabia jo que les vaques són importants :)

L'altre dia que vam venir a sopar a Ciutadella em vaig comprar unes sabates, però en vaig veure unes altres que també em van agradar molt. Al final, després de passar unes cinc-centes vegades per davant de la botiga de les sabates, decideixo entrar-hi i comprar-me-les. Són liles i sembla que duen un rètol on hi diu: "Raquel, compra'ns!", com aquell de "Menja'm" de l'Alicia al país de les meravelles... la temptació d'unes sabates noves és massa gran per a mi, i la millor manera de fer passar una temptació és caure-hi.

Decideixo anar a agafar el bus i acabar el dia a Mó, quan arribo a l'estació del bus encara falta un poc per la sortida i sec en una terrassa a fer un cafè. A l'hora de pagar, la cambrera triga tant a portar-me el canvi que perdo el bus. Ara hauré d'estar una hora més a Ciutadella, i després ja serà massa tard per anar a Mó, o sigui que em quedo un horeta asseguda en un banc a prop de l'ajuntament, prenent l'ombra i llegint la meva flamant guia de Menorca.

Quan arribo a Aló penso que aniré a veure la Sara a la seva feina. Em quedo mirant el mapa del poble que hi ha just al costat de la parada del bus i em trobo a la tia de la Sara, que m'explica com arribar a la feina de la Sara. Era on jo pensava, però me n'alegro que m'ho hagi explicat.

A la farmàcia em peso, xDDD, quan arribi a Barcelona m'he de posar a fer regim seriosament, i penso que faré exercici, encara que sé que em costarà força, però ho faré.

Torno cap a casa i em dutxo i espero que arribi la Sara perquè avui anem a sopar As Molí des Racó amb la família de la Sara i uns amics seus de València, però que viuen a Madrit, en Paco, la Neus, en Diego i l'Aitana. M'agrada molt aquest sopar. Som 9 persones, 7 catalanoparlant, però de tres dialectes diferents. Jo parlo català de Barcelona, ja sabeu què vull dir, les as obertes i dient ka maku tota l'estona. Els de can Sales parlen menorquí, però jo sempre els entenc. En Paco i la Neus parlen valencià, però no gaire apitxat. Em fa especialment gràcia un comentari que fa la Neus sobre la seva filla petita, a la que anomena "xiqueta". Si ho hagués dit la Xisca, hauria dit "fieta" i si ho hagués dit jo, "nena". M'agrada la meva llengua, m'agrada molt. A més a més, resulta que és l'aniversari de la Neus i li porten les postres amb una espelma perquè la bufi.

Després de sopar, la Sara, la Núria i jo anem a passejar un poc per Es Mercadal. Aquí també hi ha coses molt curioses, com una porta que té el pany per obrir-la a l'alçada del turmell, si vas gaire gat segur que no el trobes el curiós pany, però ara ja no em sorprenen les peculiaritats del menorquins :)

Tornem cap a casa, la Sara demà al matí treballa i s'ha de llevar prest.