03 de setembre 2006

Nura: quart dia

Dimarts 22 d'agost de 2006

Avui la Núria marxa. Ella torna cap a Barcelona i després cap a Girona. L'acompanyem a l'aeroport. La deixem a l'aeroport i hi entra. La Sara i jo tornem al cotxe. Estem moixes. Sap greu que la Núria hagi de marxar.

Anem a casa. La Sara està millor, però necessita descansar. I jo també. Fem una rentadora. Ens quedem tirades a la cova de la Sara. Estenem la roba neta. Anem a comprar dinar i el portem cap a Macaret a dinar a la fresca.

Avui fa bon dia i després de dinar anem cap al cap de Cavalleria. A veure la platja i la farola (:P). Quan hi arribem ens trobem que hi ha un ecomuseu. Hi fem una petita visita. Hi ha una família de nòrdics que també fan la visita. Són quatre. van ben vestits, amb roba còmoda, però roba. Duen sandàlies (sense mitjons). Miren, observen, escolten el audiovisuals amb atenció, comenten entre ells amb veu baixa tot allò que (em sembla) els sorprèn. M'agraden. Amb ells per allà vaig mirant els plafons i escolto i miro els audiovisuals (els que funcionen). Espero que ells hagin acabat i els connecto en català. Una mica més tard entra una família d'espanyols. Són tres. Tots tres tenen una mica de sobrepès, van amb els banyadors i les xancletes. Mengen xiclet. Fan una repassada ràpida a les coses que es poden veure a l'ecomuseu. Es criden de punta a punta de la sala per dir-se que ja en tenen prou i a veure si marxen cap fora. Agraeixo que marxin. No puc evitar fer-me'n una fotografia mental. De les dues famílies. Les dues maneres de fer. Mai no m'han agradat els guiris que van vestits de platja a totes les hores del dia i per anar a qualsevol lloc... no ho sé, potser sóc jo, però crec que hi ha ocasions i ocasions i que per anar a segons quines bandes és millor vestir-se i no anar amb el banyador. En fi. Després penso en la imatge que es deu haver endut la família de nòrdics sobre la família d'espanyols. La Sara i jo decidim marxar de l'ecomuseu i anar cap al far.

Per tot arreu hi ha com muntanyetes de pedres i pedretes i còdols. Al principi fa certa gràcia, però després comença a fer certa ràbia i al final només tens ganes de destrossar totes les muntanyetes. N'hem destrossat alguna, però totes ens ha estat impossible.

Arribant al far, cap a l'esquerra hi ha un penya-segat i com una entrada a una cova. Entrem a la cova. La Sara m'agafa la mà i em diu que vagi fent fotos amb el flaix posat per tal de poder-nos-hi veure a l'interior de la cova. Caminem una mica, ens hem d'acotar per no xocar amb el cap al sostre de la cova. Al final es veu una llum. Anem cap a la llum. Hòstia! És preciós!! La llum ve d'un forat al penya-segat. Es veu el mar, blau i infinit. Si goses i treus un poc el cap pots veure com trenquen les ones al peu del penya-segat. Impressiona. Sobretot per la manera com hi has d'arribar. I perquè al final del túnel es veu la llum i hi has d'anar.

Ens hi estem una estoneta mirant, després sortim i anem cap al far. Ens dediquem a destrossar les primeres muntanyetes de pedres tot llençant-les al mar des de dalt del penya-segat davant del far. En llences una, des de dins del penya-segat, allunyat de la vora, vas caminant tranquil·lament fins a la vora i pots veure com la pedra encara cau, i cau molt a prop, sembla que l'hagis de llençar lluny, cap a mar interior, però no, cau als peus del penya-segat. Ens asseiem uns minuts i contemplem el mar, i el món, que s'extén plàcidament als nostres peus. Ens adonem que el món és rodó... n'és molt de rodó, és un cercle perfecte. I nosaltres en som el centre.

Anem a caminar una mica. Hi ha massa gent. Criden. Fan ràbia. Són gent que van pel món sense adonar-se'n que la seva presència no és la única i que segons el que fan pot ser que molestin als que els envolten. En la nostra caminada anem destrossant alguna altra muntanyeta de pedres. Quan tornem els pixapins cridaners encara hi són. Si no són els mateixos s'assemblen molt. Em fan sentir malament. És molt trist. Jo també sóc pixapina, però espero no crear aquesta mena d'espectacles quan em desplaço fora de la meva ciutat...

Anem cap a la platja de Cavalleria. És de sorra vermella. Anem caminant per la vora de l'aigua i se'm mullen els pantalons. Hi ha una concentració de meduses tant gran que ni la Sara ni jo ens hi volem quedar. Arribem fins al final de la platja, però la quantitat de meduses no disminueix. Cap de les dues es banyarà en un mar infestat de meduses. Ara, però, les dues tenim ganes de fer un bany. Anem cap al sud? Anem-hi.

Anem a Son Bou. És una platja gran i plena de turistes, però si tens prou paciència i ganes de caminar i vas fins ala punta on no hi ha l'hotel, no hi ha tanta gent. I més si tenim en compte que nosaltres hem arribat a la platja a les set. Ens banyem al mar. És el segon dia de platja. Ens estirem una estona i esperem que comenci a pondre's el sol. Molt maku!!


Tornem cap a casa. Ens dutxem i anem a sopar a Ciutadella. De camí, per la carretera, me n'adono que no hi ha llums. No hi ha llums a la carretera i no n'hi ha de poblacions, pots veure trams foscos, sense cap tips de llum. Ni tan sols la lluna. Aquesta nit hi ha lluna nova o quasi nova. Tot fosc. Em quedo impressionada. Recordo que quan vaig estar al japó em va impressionar el contrari...

Tenim gana i primer anem a sopar. Després fem un volt pel casc antic de Ciutadella. M'agrada molt. Hi ha moltes botigues obertes i em compro unes sabates... són les 12 de la nit! Anem al port de Ciutadella. Em sembla que per allà és on es fan les corregudes aquelles tan famoses de Sant Joan.

Les dues estem cansades. Tornem a Ló per la carretera fosca.

4 comentaris:

guixona ha dit...

tornem a Lo per la carretera fosca... jejejejej!! molt bo!
es cotxos ja tenen llums i es fan serví :P
és q m estic donant conte q no puc fer cap comentari..tu ja ho has dit tot tot i tot...

Hi ha q dir q es primer dia sense na Núria va ser diferent, ens mancava una part de ses vacances, una part molt viva...

Trena ha dit...

Certament, ens haviem quedat com... no ho sé, ens faltava alguna cosa.

guixona ha dit...

ens falta dir q mentres t estaves comprant ses sabates i jo m estava provant alguna i remanant per allà, una dona m va voler comprar sa meva bossa!!! jeje, va ser molt bo!!

Trena ha dit...

Huàs!!

És cert, ja no me'n recordava d'això, xDDD