03 de setembre 2006

Nura: cinquè dia. Hem caminat damunt la Lluna


Dimecres 23 d'agost de 2006

Aquest matí anem a la platja. Cap de les dues som d'aquelles que es queden estirades a la sorra de la platja a veure com passen les hores i a cremar-se amb el sol. Ambdues preferim l'ombra, llençar-nos a l'aigua, nedar un poc i tornar a l'ombra, però avui hem decidit que toca platja. Anar a Menorca i no anar a la platja deu ser un crim. Així doncs, anem a la platja. Tot i que és el mes d'agost i està ple de turistes que omplen l'arena, decidim anar a la platja.

Anem a cala Mitjana, que està al costat de cala Mitjaneta. Cala Mitjana està molt plena, o sigui que decidim caminar fins a cala Mitjaneta. Mirem a veure si trobem un lloc per estirar les nostres tovalloles. Al final trobem un lloc perfecte a una roca sota un pi. Estirem les tovalloles i ens asseiem a mirar la gent. És un esport de risc això de mirar la gent... pot ser-ho, si més no. Ja sé que hi ha d'haver gent per a tot, que si tots fóssim iguals seria un avorriment, però hi ha cada cosa pel món que... com deia la Mafalda, a la platja t'adones que el gènera humà cada vegada té menys de gènere i menys d'humà.

Després anem a dinar a cala Galdana, a un restaurant que es diu el Tobogan. És maco perquè com que avui són festes a Ferreries tota l'estona posen música de jaleo i els cambrers van fent rondes de pomades (per a ells, no per als clients). Fan gràcia. M'ha agradat molt veure'ls tant contents.

Després anem al cap de Favàritx. Mentre anem per la carretera ja vaig veient que el color de les pedres és diferent. És més de pissarra, de fet és pissarra. Ens hi acostem més i la Sara em diu que la gent comenta que sembla que sigui com el terra de la lluna (encara que la frase no sigui la més encertada).

La veritat és que em quedo absolutament impressionada amb el cap i el far de Favàritx. Me l'imagino en un dia ventós i em fa ganes de veure-ho. De moment em quedo amb la imatge d'un dia diàfan d'agost amb una brisa suau i marina. Ens quedem allà xerrant un parell d'hores. Em sembla que ens hi podríem haver quedat mil hores més.

Fem una foto d'anunci a les meves sabates: les sabates Benestar et duran fins a la Lluna!


Anem cap a Aló perquè els dimecres hi ha el Mercat de Nit. Allà m'hi compro la meva vaca de Menorca :P

Finalment ens n'anem cap a casa la Núria a sopar. En teoria ha de ser un sopar suau, però hi ha de tot: formatge, sobrassada, carnixua, figues i cervesa. Tot molt bo i la companyia fabulosa.