28 de setembre 2006

El meu avi

Fa molts anys, un dia de setembre, el meu avi es va morir. No sóc capaç de recordar-ne la data, sé que va ser el setembre de 1979, però mai no recordo el dia. Li ho pregunto al pare, però em sap greu fer-ho, perquè penso que li estic fent una putada fent-li recordar constantment la mort de l'avi.

Cada any, des de fa molts anys, per les festes de la Mercè, me'n recordo de l'avi. De fet, el recordo prou sovint, i també penso en les àvies. Però per la Mercè, l'avi sempre torna.

Jo era petita, i ell, molt gran. Era alt i cepat i tenia una enorme panxa rodona. A mi m'agradava córrer pel passadís de casa seva cridant "avipanxaaaaa" fins a trobar-lo i llençar-me sobre la seva panxa.

El recordo allà dret, al menjador de darrera, a la porta que dóna al passadís. A una mà, el bastó, l'altra mà estirada buscant l'interruptor de la llum... amb les seves ulleres negres, que li amagaven els ulls, els cabells blancs i ben pentinats.

També recordo la seva olor.

I la seva roba. Encara en conservo un jersei. Ara em va bé a mi i el duc sovint, per casa...

Era el meu avi, l'avi Ramon, l'avi panxa.

3 comentaris:

guixona ha dit...

Crec q has fet viure, per un moment, molts record de sa gent q ho ha llegit...
M ha fet pensar açò d recordar sa seva olor, ja q és una cosa q faig bastant, com q estic visquen on vivien es meus avis, hi ha moments q not sa seva olor... com si mai s acabessin d anar...
Crec q tothom deixa un poc d lo seu quan s anvà.

Trena ha dit...

Hi ha una cosa d'ell que no sóc capaç de recordar, i em sap molt greu... és la seva veu... jo era massa petita :'(

guixona ha dit...

segur q la recordes, però com q és dins es teus pensaments, la barretges amb sa teva...a jo tb m costa, no t creguis.. i era més gran q tu..