30 d’agost 2006

Nura: segon dia. Cal que neixin flors a cada instant

Diumenge 20 d'agost de 2006

Em desperto. Trona. Són quarts de nou. Tinc son. Aconsegueixo tornar a dormir.

Ens despertem. Esmorzem xocolata amb coca bamba, però no hi ha cafè!

Anem cap a Mó i seiem a una terrassa del port a fer un cafè, a veure si em desperto del tot :P

Després anem cap a la Mola, una antiga fortalesa militar. Ens fan una visita guiada... jo la segueixo a mitges, sempre em quedo la última, vull fer fotografies de tot el que veig... Intento fer una fotografia d'uns canons, però o bé hi surt la bandera d'espanya o bé hi surt l'escut de la corona espanyola... en fi... El guia va explicant les coses, primer en castellà i després en anglès, en català no ho fan, almenys no ho fan a l'hora que hi hem anat nosaltres. Ens ho ensenya tot. Diu coses prou interessants, les poques que li escolto. Al final penso que sort que no l'he escoltat tota l'estona, perquè uns dona li ha preguntat una cosa sobre una de les casernes militars, la "penita" em sembla. Ell li diu que la casa aquesta està un poc més amunt i que hi va estar en "Luís Companis"... de poc no tinc un cobriment. He marxat i he anat a mirar el sistema de recollida d'aigua que tenien els militars. Com que sóc del ram de l'aigua, jo :P. En fi, després arribem fins on hi ha el canó aquell de 18 metres, xDDD quina cosa més ENOOOORME. Fem un poc més de volta per allà i marxem. Comptat i debatut hem estat allà unes tres hores, que m'han passat volant!

Anem a dinar as Lloc de Menorca (a l'illa un lloc és el que al Principat en diem un mas). Uau, quantes bèsties. Primer hem dinat. La Núria s'ha menjat un gelat per postres, però un lloro gegant, que de fet és un guacamayo, n'hi ha demanat un tast, em sembla que li ha agradat força perquè se l'ha acabat i després encara es vol menjar a la Núria, però li ho impedim :)

Després del dinar entrem al parc. Primer hi ha ànecs i oques i cignes. Després cabres i cabretes i bocs. Més enllà hi ha ocells, tortugues, galls i gallines de tots tipus i colors, estruços i uns altres que s'assemblen molt als estruços, però que no ho són, cavalls nans i cavalls no nans, someres... en fi un bestiari impressionant. Les estrelles, emperò, van ser les meves estimades Vaca i Mu (en honor a la fabulosa pàgina vaca.mu :P):



Sort que ha aparegut un núvol negre que ens ha deixat caure unes quatre gotes (mal comptades), però ens ha servit per haver de refugiar-nos uns deu minuts a l'estable de la Vaca i la Mu... no sabeu com n'he gaudit d'aquests moments.

Tornem a Aló i descansem una estona. La Núria i jo anem a fer un tombet pel poble, que té coses molt curioses, com per exemple dues portes seguides amb el mateix número (O_o) o unes portes baixetes, per quan els nans van de visita a Ló (:D).

Quan tornem agafem el cotxe i anem a fer una visita a Binibècquer o Binibeca. és un lloc espectacular, però molt angoixant per viure-hi o estar-hi. Hi ha una església que tan sols és la creu; hi ha una porta que no duu a enlloc; el balcó d'una casa quasi entra a la finestra de la casa veïna; per tot arreu hi ha rètols que demanen silenci, molt educadament.

Després anem cap a Es Castell, a sopar. Parem per comprar un parell de cinturons, un de la Mafalda, per a mi, i un del Groucho, per a la Sara.

Anem a sopar a un restaurant que es diu La Caprichosa. Demanem una amanida de tomàquet i formatge que està bona de debò, sobretot perquè hi han posat força formatge. Després cadascuna de nosaltres demana una cosa calenta i gratinada diferent. Finalment, a l'hora de les postres comencen els problemes. Jo demano un cafè i em porten un tallat. La Sara demana unes postres, no recordo quines, i al cap d¡un moment ve l'amo i diu que se li han acabat. Ella en demana unes altres, una crema catalana de La Menorquina. Quan li porten i la veu tota recoberta de nata comença a dir que no, no pot ser que m'hagin fet això. Va enretirant la nata i ens adonem que li falta un tros de crema!!! N'hi ha per flipar. La Sara torna la crema a la cambrera dient que no provi de cobrar-la, que això no es serveix així (es nota que ha estudiat cuina).

Bé, després tornem a casa, una mica indignades, però contestes d'estar juntes!!

1 comentari:

Guixona ha dit...

Molt bones, amb es permís de na Trena faré unes petites aclaracions;
* els animals q s'asemblen als estruços son emús.

*ses cases petites per nans, son ses portes des soterranis.

*es sopar es va fer a Cales Fonts, q és sa part des port des Castell.

I ara per ara no se si hi havia res més... Ah! açò d bona cuinera, res d res, en aquella crema gelada li faltava gelat de cada banda i no es serveix amb nata..amagava una estafa en es seu interior...jeje