29 d’agost 2006

Nura: primer dia

Dissabte 19 d'agost de 2006

Finalment ha arribat l'hora... són les quatre de la matinada, però l'emoció del trajecte ens esperona.

La Núria i jo anem a Nura!!

Ja en tenia ganes, estic nerviosa com una nena petita que surt de casa per primera vegada sense els pares, i ja arrossego 33 desembres jo...

Arribem a l'aeroport de Mó i la meva nina ja ens espera. Ens ha preparat xocolata desfeta amb coca bamba per esmorzar, xocolati per berenar, diu ella. Ens duu a casa seva i ens situem una miqueta. Esmorzem (que bona la coca bamba amb la xocolata, xDD, se suposa que jo estic fent règim!) i quasi sense haver paït la Sara ens porta cap a Na Macaret, que el Toni ens espera per anar amb barca.

Avui el dia és bo i cal aprofitar la calma per sortir a navegar... anem a Cala Tosqueta, està plena de palets de riu i resulta que es diuen macs, i jo que creia que un mac era un ordinador... es nota que sóc de ciutat! També hi ha alguna medusa (born) i la Sara ens ensenya com treure-la de l'aigua amb una alga... és una dona d'aigua.

Després de la barca, la mar, el sol i els macs tornem a Macaret i la Sara fa pomada. Ens l'hem d'endur a la festa de Sant Climent aquest vespre.

Tornem a Aló i sense quasi ni temps de fer una dutxa ràpida, ens tornem a ficar al cotxe per anar a buscar la Núria (la menorquina) per anar a dinar al Toro. Resulta que el Toro és la muntanya més alta que hi ha a Nura i em sembla que jo a Barcelona visc més amunt del Toro, però des de tot arreu de l'illa es veu el toro i certament sembla prou alta. El dinar està força bo, em sorprèn que tenien pollastre a l'ast i la ració era de mig pollastre.

Deixem a la Núria i anem a Fornells. Tot és tant diferent de com jo m'ho havia imaginat... caminem per Fornells i faig alguna foto, n'hi ha una que m'agrada molt, amb un fanal i dues mosques :P

Tornem a Aló frissant per canviar-nos de roba i posar-nos les bambes per anar a agafar el JaleoBus i de cap a les festes de Sant Climent. En el bus anem provant la pomada de la Sara... està realment bona la pomada. Passejant per Sant Climent, de pomada en pomada, anem veient com passen els cavalls i els caixers. La Sara es troba a tothom i algú em diu que és la millor caixera de Menorca, i la més guapa! Anem trobant a gent i els anem perdent... i mentre, anem bevent... al final ens trobem un parell de nois (que no recordo com es deien) que ens expliquen una curiosa història d'un mort i del regal que li va fer la seva vídua... crec que no la reproduiré, però era certament espectacular!

Tornem a agafar el JaleoBus per tornar a Ló i finalment ens fiquem al llit sobre les dues de la matinada. Ha estat un dia llarg, intens, ple de coses... taxi, avió, cotxe i barca... festa, jaleo, pomada...

Estic cansada, però sóc molt feliç!

2 comentaris:

guixona ha dit...

Vist així sembla q vam fer coses es primer dia....jejeje...
Faré una petita aclaració; sa pomada era bona pq estava feta amb llimones naturals..mmmm


Per els q van seguint aquest recorregut per Nura, he d dir q açò NOMÉS és es principi... encara queden dies...visites, sopars, estafes, riure molt, gran caminades, refredats, animals, menjars.... ufffff. Ja vos podeu preparar pq na trena té molta corda!!!

Trena ha dit...

:P

Gràcies! Aixx, em sembla que m'has posat el llistó molt alt...

Després, quan arribi a casa, seguiran les cròniques ;)