26 d’agost 2006

Cròniques de Nura


Abans de començar les cròniques de Nura voldria fer un parell de coses. Una és explicar què és Nura i l'altra és l'apartat dels agraïments.

Nura és una illa del mar Mediterrani, per als que no ho saben (jo fins fa dos dies tampoc no ho sabia) és el nom que els fenicis donaven a l'illa més septentrional de l'arxipèlag balear, és a dir Menorca.

Nura és mar, roca, pedres, tramuntana, sol i núvols pintats, vaques i hospitalitat. Tot això és Nura.

L'apartat dels agraïments va dedicat a les persones que han fet possible que aquesta estada a l'illa hagi estat (i encara sigui) una d'aquelles coses que saps que mai no oblidaràs, per molts temps que passi.

La primera persona a qui li he d'agrair coses és a la meva nina, la meva petita llagosta, la Sara. Per haver-la coneguda, que això ja és tot un què, per la seva perseverància en fer-me decidir de venir-la a veure, per la seva força, per les seves ganes d'ensenyar-me tot el que fa que aquesta terra sigui tan espectacular.

Després, però no menys important, he d'esmentar la Núria (la meva Núria) per haver fet part d'aquest trajecte juntes. Fa tants anys que em coneix i encara vol seguir sabent coses de mi, que no puc deixar d'agrair-li, ja no només el viatge a Menorca sinó tot, senzillament tot. Diuen que un amic és algú que segueix al teu costat fins i tot després d'haver-te conegut. La Núria és una amiga.

També he de fer una menció molt especial a tota la família de Can Sales. Sense ells res no hauria estat el mateix. M'han obert les portes de casa seva quasi sense saber de mi res més que el meu nom. Són l'hospitalitat feta familia, tots quatre, en Toni, na Xisca, na Núria i na Sara.

3 comentaris:

guixona ha dit...

snif snif snif...... :(
Ho podria llegir mil vegades i sentir lo mateix totes elles....

Açò no se li diu hospitalitat, se li diu ser un mateix, confiar amb sa gent, fer sa vida normal amb convidats o sense.... no hi ha res q agraïr si tot lo q fas ho fas pq vols.No m vas obligar a res,així q direm q hem gaudit d una setmana d vacances per Menorca ;)

Aixx petita llagosta...q dura és sa vida rutinaria...bff

Segur q us hau deixat cosa q vos he de tornar....jeje

Trena ha dit...

Estic encantada que hagueu confiat amb mi d'aquesta manera, m'heu fet sentir realemnt a gust i mai us n'estaré prou agraïda, encara que diguis que no cal agrair res...

Em sembla que sí que m'he deixat alguna cosa, potser serà millor que torni a buscar-la :P

Vigilant l'entorn ha dit...

Que bé el teu retorn significa que tindré sobrassada nova :DDDDDD