25 de juliol 2006

Dissabte a Blanes

Aquest dimecres (dia 26) és Santa Anna. És la Festa Major de Blanes i una de les coses típiques d'aquesta Festa són els Castells de Focs. Doncs bé, jo hi vaig anar el dissabte amb un amic, de fa molts anys, l'Àlex.

Havíem decidit que en arribar a Blanes buscaríem una terrassa per sopar i veure els focs. I així ho vam fer. Vam passejar una mica pel passeig de mar i pel passeig de dins fins que finalment l'Àlex va trobar un restaurant, petitó (des de fora), que feia bona pinta.

En entrar ens va atendre una cambrera que ens va saludar en català i ens va demanar que ens esperéssim un moment. En tornar ens va explicar, en castellà, que atès que hi havia els focs, el sopar era una mica especial, era un bufet lliure i es servia a la terrassa del pis superior. Ens va agradar força la idea de poder veure els focs des del pis de dalt, així que vam decidir quedar-nos-hi.

La noia ens va pujar al pis de dalt i ens va explicar com funcionava el bufet. Jo esperava una explicació enrevessada, però al final va resultar que el bufet d'aquest restaurant funciona com tots els bufets del món. Tu et vas aixecant i menges tot allò que vols sense miraments. T'aixeques, agafes un plat, l'omples, tornes a taula, seus, menges i, si vols, tornes a aixecar-te de taula i vas a omplir el plat novament.

El cas és que aquesta cambrera a mi em va deixar esmaperduda. Primer perquè només entrar ens va atendre en català, però al cap de pocs minuts ja no sabia la llengua del país i xerrava la del país veí (cap a l'oest). Després perquè es va entestar a explicar-nos com funciona un bufet, com si el seu bufet fos especialíssim, quan de fet, era un bufet la mar de normal. Però la cosa no acaba aquí.

Després de muntar-nos la taula i assegurar-nos que des d'aquell lloc podríem veure els focs perfectament (cosa que finalment va resultar del tot falsa), ens va dir que ens esperéssim que ens vindria a prendre nota de les begudes i ens duria un plat d'embotits. Nosaltres no hi estàvem del tot d'acord, ja que hi havia una taula buida per dos, just devora la barana, des d'on segur que es veien els focs molt millor que des d'on érem.

La vam estar esperant una estoneta... però ella no venia. Quan finalment va venir ens va prendre nota de les begudes, però, ai las! se'ns va acudir demanar vi rosat. Ella ens va dir que ens en portaria un amb agulla, espumós... L'Àlex es va mig acollonir perquè va pensar que ens portaria vés a saber quin vi i, amb molta vista, li va demanar la carta de vins. Quan ens la va dur, la nostra sorpresa va ser que tan sols n'hi havia un de rosat... què pretenia dur-nos, doncs? Era un vi de la terra, o sigui que el vam demanar sense que ella hagués de decidir per nosaltres, cosa que hauria estat certament molt arriscada.

Mentre estàvem en tot aquest impàs del vi, vaig veure que damunt del davantal duia un mocador groc, de la Festa, que posava "Festa Major de Blanes, Santa Anna 2006" (o alguna cosa per l'estil).

Al cap de força estona ens va portar el vi rosat i l'aigua que havíem demanat, i es va estar força estona per poder obrir la botella de vi (aii, si em sentís en Nau :P). Com que estava allà dreta, se'm va acudir preguntar-li quin dia era Santa Anna, ja que la meva sogra (exsogra) es diu Anna i em va fer ganes de saber quin dia era el seu sant. La noia, amb cara moixa, em va dir "Ay, es que no lo sé... no soy de aquí, yo". Vaig pensar que no saber quin dia és Santa Anna no depèn del lloc d'on siguis, però això ja no li ho vaig comentar...

En fi, a tot això, encara no ens havia dut els embotits i tant l'Àlex com jo començàvem a tenir gana, ja que cap dels dos no havia dinat aquell dia.

Quan finalment van arribar els embotits (que potser ja feia prop de mitja hora que érem allà) va ser el moment en que van començar els focs. Aleshores ens vam adonar que la noia ens havia mig estafat ja que els focs sí que es sentien, però no es veien pas. Feien força soroll, i n'havien de fer, perquè els pirotècnics del dissabte eren valencians.

Aleshores, la noia, ens va dir que els de la taula de la barana no havien vingut (ja ho havíem notat) i que si volíem ens podíem traslladar. L'Àlex i jo vam anar traslladant plats, coberts, copes, begudes... si haguéssim esperat que ho fes ella, potser encara hi fórem ;)

Bé, una vegada resituats a la nova taula, vam poder veure els focs tranquil·lament. La veritat és que em van agradar molt i molt, no només pels colors i els castells, sinó, i potser més, pel soroll. Em retronava dins el cor... va ser espectacular... algun dia hauré d'anar a València a viure una mascletà.

Quan, després d'haver gaudit àmpliament del bufet, al que vam visitar quatre o cinc vegades, va arribar l'hora del cafè, va venir la noia a prendre nota. Jo, que sóc curiosa de mena, vaig voler saber d'on era, ja que ens havia dit que "no soy de aquí" i li ho vaig preguntar. No us podeu imaginar la meva decepció quan va dir que era de Barcelona... vaig pensar, i vaig dir-li a l'Àlex quan la noia va anar a buscar els cafès, sí que anem bé, si la gent del país diem que som de fora...

Sortosament, diumenge vam anar a dinar a un altre restaurant, ara no recordo a quin poble, on la cambrera no només era sol·lícita, sinó que a més a més, parlava la llengua del país i sabia respondre a tot allò que li preguntàvem. Em va reconciliar amb el món.

Salut i moltes felicitats a totes les Annes atès que demà celebraran el seu sant.

4 comentaris:

Arturitu (R2D2) ha dit...

Caram amb la cronista, no s'ha descuidat de rés :-)

En aquesta adreça trobareu el videu d'una part dels focs.

http://www.youtube.com/watch?v=Q4KfseqoPBM

Trena ha dit...

Hahaha

Me n'alegro que t'hagi agradat! Ara miraré el vidiu!

Per cert, benvingut al món del blog :P

Guixona ha dit...

em dic guixona, visc dins s ordinador, xer català (millor dit un subdialecte) avui és st Anna i st Joaquim..st guixona encara no se quan és, crec q ara només sóc màrtir...si vols més informació ja saps, intentaré respondre. :)

quin cap de setmana més bo!

Trena ha dit...

Hahaha

Molt bona... quan necessiti més informació ja sabré on anar a cercar-la :P

Ptns