05 de juliol 2006

Avui ha estat un gran dia

Avui ha estat un gran dia, he matat una bèstia voladora que em volia atacar.

M'ha costat força i pel camí m'he carregat un mòbil (un dels que es penja al sostre i es mou amb l'aire, no un dels que serveix per parlar) que tenia a l'estudi, però al final la bèstia ha estat finada.

La part més dura de la lluita entre la bèstia voladora i jo ha estat damunt de la finestra... bé, la bèstia era damunt la finestra i jo davant d'ambdues. L'he fet presonera entre les dues fulles de la finestra i en un intent d'alliberar-la, cap a la part de fora del pis, ha quedat enganxada entre les dues làmines d'alumini de la finestra i ha començat a fer un bzzzz com més agònic. He decidit deixar-la allà i no tocar-la més, perquè en aquell moment la bèstia deuria estar molt i molt cabrejada amb mi i he pensat que si l'acabava d'alliberar, de ben segur em fotria queixalada.

Així doncs, l'he deixada allà i m'he disposat a gravar uns CDs per unes amigues. Després he dinat i he marxat a la feina.

La meva sorpresa ha estat majúscula quan he tornat a casa a la tarda i he vist que hi havia una munió de formigues a la finestra de l'estudi. La bèstia voladora encara hi era, però en quedava... menys. He decidit que per eliminar les formigues primer havia d'eliminar la bèstia i he anat a buscar unes pinces per alliberar-la de la finestra i l'he llençada a una de les jardineres de la terrassa. Després he matat a les formigues amb un esprai mataformigues.

Sembla que avui ha estat un dia de matar moltes coses: la bèstia voladora, les formigues i, he fet un pas més per acabar de matar els meus dimonis particulars ;)