03 de juliol 2006

10 coses que els homes odien de les dones (?)

Llegint per aquests mons de Nech he trobat un post i un comentari que m'han animat a escriure.

Resulta que en Marcus ha pensat que a les dones ens ofendria el seu comentari.

Primer hem de saber de què parlem. Ofendre, segons el diccionari, és ferir o danyar, fins i tot, ultratjar i una ofensa és un acte o una paraula que ofèn.

Estic segura que hi ha moltes dones que se'n poden sentir d'ofeses pel comentari d'en Marcus, però francament, penso que les dones que s'ofenen per sentir això, han rebut molt poques ofenses.

A mi no m'ofèn el que ha dit, i tal com li he contestat, és més ofenisu que un home digui el que no pensa o que no digui el que pensa que no pas un home que digui el que pensa.

Si un home em diu el que pensa, em pot agradar o no, puc estar-hi d'acord o no, però no em pot ofendre, perquè la veritat no ofèn, encara que moltes vegades, sigui difícil d'empassar.

Si un home em diu el que no pensa, no només m'ofèn, sinó que a més a més em treu de polleguera. Dir el que no pensa és dir mentides i això és ofendre. És més, és OFENDRE, en majúscules. Hi ha moltes coses que fereixen o danyen, però les mentides, certament són un ultratge. I a més a més, són imperdonables, però les perdonem, perquè sempre pensem que la propera mentida no vindrà, tot i que sabem que serà més grossa que la que acabem de perdonar. Però les mentides fan que ens enganyem a nosaltres mateixes i que pensem que deixaran de dir-nos-en. Això sí que és una ofensa, és molt pitjor que una ofensa.

Si un home no diu el que pensa, ofèn, perquè, al final, no dir el que es pensa acaba essent el camí per començar a mentir, cosa que ens fa anar al punt anterior. A més a més, quan un home no diu el que pensa, està menystenint a la dona, perquè no la fa partícep de les seves necessitats, emocions, vivències... no cal, tampoc, dir-li a una dona tot el que un pensa, però sí cal dir-li coses que facin que ella se senti part de la vida d'ell. I no cal dramatitzar, que explicar coses no és tant dolent ni horrorós. Moltes vegades els homes expliquen coses als seus amics, i fins i tot a les amigues, però a les parelles... això ja els costa més. I és aquí on hi ha la ofensa.

Als homes que conec sempre els ha costat molt entendre aquest últim punt. Els altres dos també els afecten a ells. Ells, a priori, també prefereixen que els diguin les coses així com les pensem, i tampoc els agrada si els diem mentides. Però l'últim punt, ai las, ells no l'entenen.


En fi, no faig comptes que els homes i les dones ens acabem d'entendre mai, però espero que al menys, no ens farem patir innecessariament.

5 comentaris:

Guixona ha dit...

Uuuuffff!!!!
t'has quedat descansada, eh? jejejej
Molt bo Trena, directe, justa i real.
En aquest comentari ja no puc afegir res més, ja ho has dit tot.
;)

Mireia ha dit...

Eis, bon comentari però que els homes deixin de dir mentides és tasca complicada, són uns cagats. Físicament, tenen més musculatura per pegar- se entre ells i matar- se si cal però després no són capaços de dir la veritat. Moralment i psicològicament són dèbils i cagats.
Un petonàs!!
PD: ves a la pàgina aquesta de "Mamellesvalencianes" que està pel Racó, fot gràcia!

Trena ha dit...

Sip, ara ho estava rellegint i certament em vaig quedar molt a gust i descansada després d'escriure-ho.

Em sap greu pensar que tots els homes tinguin la mateixa tendència, penso que, ni que sigui per l'equilibri de forces universal (bo vs dolent, blanc vs negre, etc.) algun n'hi ha d'haver que no sigui tant cagat.

Petons a totes

;)

Marcus ha dit...

Hola! Com a aludit en el teu article em permetràs que respongui i matisi els meus comentaris. Si vaig dir que esperava que ningú s'ofengues ho vaig fer perque sovint a traves d'internet es poden provocar malantesos. Com que bona part de la comunicació entre les persones es comunicació no verbal en un medi com internet, on no hi ha comunicació no verbal, és més fàcil arribar als malentesos.
També vull afegir que el meu comentari només el vaig escriure per fer veure que no era un comentari amb males intencions. Que era un comentari sincer, de profunda sorpresa en veure com algunes dones se senten ofeses perque els diguis que no les has entès. Els homes no som perfectes (ni les dones tampoc) i de vegades ens equivoquem. Som humans :) .

I respecte al teu article, a ningu li agrada que el menteixin però sovint es fa per una cosa obvia: intentar no fer mal. Es diuen mentides piadoses per evitar fer mal a l'altre persona. Però tot i això, en una relació entre una home i una dona la sinceritat és necessària perque la confiança doni els seus fruits.
Espero que m'hagis entès una mica més. A reveure!!!

Trena ha dit...

Marcus, estic encantada que siguis aquí!

De fet, em sembla que de fet ja t'havia entès la primera vegada, però passa que certament jo també crec que moltes dones es podien sentir ofeses pel que vas dir i entenc que s'equivocarien, per això aquest escrit.

Pel que fa a les mentides, sí és cert que moltes mentides es diuen per no fer mal, però al final, en descobrir la veritat tens doble greuge, el que et volien estalviar amb la mentida i el de la mentida en sí mateixa.

No parlo de mentides piatoses, tot i que tampoc crec que siguin un sistema gaire bo per a res, per molta pietat que s'hi posi, al final, la mentida segueix essent una mentida...

I sí, crec que tens molta raó quan dius qu eningú no és perfecte, ja li ho van dir a en Jack Lemmon a "Some like it hot" ;)

Benvingut i a reveure!