20 d’abril 2006

Yo soy catalana

Avui a la feina a l'hora de dinar hem tingut una conversa prou interessant. Qualsevol cosa de la que es parli, si jo estic al voltant, sempre s'acaba relacionant amb el nacionalisme, la política, la llengua... avui, però la cosa ha estat molt curiosa.

No recordo exactament com ha anat, però una de les que estava a la taula li ha dit a un, que és de València: "A mi me molesta que me digan lo que tengo que ser. Yo soy catalana, y punto." Jo m'he quedat de pasta de moniato i li he dit que trobava molt curiós dir això en castellà! Aquí ha començat la revolució. A mi m'ha frepat que una catalana li digui a un valencià que ella és molt catalana en castellà... en fi, és molt rebuscat. Suposo que ni ell ni ella deuen pensar que pertanyen al mateix país, o potser sí que pensen que pertanyen al mateix país, però aleshores, segur que no és el MEU país...

Després la cosa ha derivat cap a les vacances de Setmana Santa. Jo he comentat que he estat a la Cerdanya i que per tornar cap a casa, enlloc de fer el camí "normal" pel túnel, vem decidir anar per la Catalunya Nord passant per Vilafranca de Conflent fins a Perpinyà per després baixar cap a l'Empordà. Resulta que la Catalunya Nord no és Catalunya, és França, bé, pertany a França, per si no ho sabieu. Jo m'he queixat que tot estava escrit en francès i que per això l'Anti va posar un parell d'adhesius de "a Catalunya, en català". Aleshores m'han dit... clar, és que tu ets d'aquestes... doncs sí, ho sóc... bé jo no enganxo mai adhesius, però pel cas es el mateix.

Després han començat a parlar sobre Puigcerdà, que és un poble molt i molt pijuuuu, i sobre Llívia. Algú ha dit que era una ciutat francesa en la que hi parlen català... a mi ja em sortia fum del cap... NOOOOO Llívia és espanyola, perquè quan es va redactar i signar el Tractat dels Pirineus, a esquenes de la Generalitat i les institucions catalanes, Espanya va "cedir" el Rosselló, el Conflent, el Vallespir i mitja Cerdanya a França i França va tornar a Espanya l'altra part de Catalunya. Doncs bé la mitja Cerdanya constava d'una sèrie de pobles (33) que passaven a mans franceses tenint en compte que es dibuixava la frontera en els pirineus, va resultar que com que Llívia no era un poble, sinó una vila, doncs es va quedar del costat espanyol. Aleshores els he explicat que tot i que formen part d'estats diferents (França i Espanya), de fet, són el mateix país, Catalunya... però crec que no s'ho han cregut. M'han dit que jo d'història en sé molt (no sé d'on ho han tret, perquè no en sé gaire...) i que amb mi no es pot parlar d'aquestes coses... xDD.

En fi, crec que els catalans som ben estranys... no tenim clar d'on venim, on som ni on hem d'anar... així ens va.

5 comentaris:

Xevi ha dit...

O sigui, que venen xarnis a casa nostra, van dient lo catalans que són parlant en castellà, i a sobre neguen que Catalunya sigui Catalunya, i només és Catalunya la part Espanyola?


QUE'LS PETIN BEN PETATS A TOTS.

Vigilant l'entorn ha dit...

Jo ja passo de discutir amb simis, mai entenen res.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Uolesssss! mira que dir això... si és que ja tens raó ja, no sé on anirem a parar. L'altre dia jo vaig tenir una discusió amb un de classe, resulta que el seu pare porta tota la vida aquí i no parla català, perque suposadament no l'entén, però que és català. Mira una cosa és viure a Catalunya i una altra ben diferent és ser català.
Crec que aquí està la gran diferència. I ens hem de plantejar tots els que vivim aqúí som catalans? No, hi ha molta gent que no s'hi sent, d'altres que ho diuen xrò tampoc s'hi senten, i finalment dic jo que trobem els catalans, però els que ho són de veritat. Que parlem català, estimem la nostra llengua i la nostra cultura. I vivim per i amb el nostre país, que no és altre que Catalunya.

Gràcies, i un petó desde el Tarragonès!

Mapi

Trena ha dit...

De res!!!

Un altre petó des del Barcelonès!