28 d’abril 2006

We can speak in english, if you want

Puta cordobesa.

Aquesta setmana he fet un curs sobre càlculs estadístics en la validació de mètodes analítics i control de qualitat intern als laboratoris en entorns ISO i ha estat molt i molt interessant.
Al curs hi he après alguna cosa que no sabia sobre com caluclar incerteses i sobre els grafics de control en funció de la magnitud monitoritzada, però el que realment ha estat interessant ha estat la brillant participació de la puta cordobesa.

Resulta que el curs aquest s'ha fet a Cabrils, al Laboratori Agroalimentari, del Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

El primer dia, al moment de la presentació, el professor va saludar-nos a tots dient: "Hola, bon dia..." després de dir aquestes tres paraules, la puta cordobesa va saltar dien: "¡¡Habla en castellano, que yo no entiendo nada!!". El professor es va quedar callat i li va dir: "Estaba haciendo la presentación en catalán porque la mayoría somos catalanes y conocidos, pero iba a decir que haremos el curso en castellano para que tu lo puedas entender..."

El curs el vem anar fent en castellà, la documentació ens la van passar en castellà i anglès i en un moment donat se'm va acudir fer-li una pregunta al professor d'una cosa que no m'havia quedat del tot clara: "Joan, perdona, això que has dit sobre..." en aquest moment vaig sentir els ulls de la puta cordobesa clavats al meu clatell i vaig seguir, amb el meu més millor accent: "ups perdón, esto que has dico sobre la exactitud y la veracidad [...]". La cordobesa va diexar de mirar-me malament i tot va seguir igual. Al cap d'una estona un altre del curs, que també coneixia al professor, va aturar-lo per fer-li un coentari, i li va fer en català. El professor li va contestar en català i després va seguir amb l'explicació. Uns minuts més tard, vaig voler preguntar una altra cosa i vaig tornar a aturar al Joan, dient: "Perdona, Joan", aleshores, la puta cordobesa va dir: "Well, if you want, we can speak in english!"...

Hòstia, no us podeu imaginar la ràbia que em va fer. Vaig estar a punt d'acabar la pregunta en anglès, però al final la vaig acabar en català, i el professor, després de contestar-me, en castellà, li va dir a la cordobesa: "Al final te darás cuenta de que los catalanes no tenemos cuernos ni rabo..."

De totes maneres, tot i que el curs el vem haver de fer en castellà perquè ella l'entengués, el professor li va fotre un parell d'indirectes.

En un exemple que ens va posar per calcular la precisió de tres laboratoris, vem arribar a la següent conclusió: "Éste laboratorio que trabaja "mal" porque tiene el %RSD mayor, suponemos que es el de La Rioja, el del medio, está situado en Montcada, y el que tiene lel %RSD menor debe ser el de Madrid, porque como tienen todo el dinero pueden comprar mejores equipos" xDDD. Després de dir això em va mirar i em va somriure i jo reia, fent-li que sí amb el cap i aplaudint-lo sense fer soroll.

Després, més endavant, el professor ens explicava unes coses sobre probilitats. El típic exemple de les probabilitats és el llançament a l'aire d'una moneda i mirar si surt cara o creu. Doncs resulta que uns matemàtics es van dedicar a estudiar la probabilitat aquesta amb les monedes d'1 € i van arribar a la conclusió que era més probable que sortís cara, perquè pesava una mica més. Va dir: "Esto lo han estudiado unos matemáticos polacos" y mirant a la puta cordobesa va dir "de los de Polonia, eh!". Aquí, els mossos i jo ja no ens vem aguantar més el riure.

Després, a l'hora de dinar, tothom comentava, evidentment en català, que la donota aquesta és una mal educada i que no és justa la mala premsa que tenim els catalans... jo estava més o menys contenta, perquè al principi vaig pensar que era la única que se sentia ofesa amb el comporatament de la cordobesa dels pebrots, però em va animar veure que hi ha molta més gent sensible del que jo em pensava. La pena va arribar a l'hora del cafè, quan va venir el cambrer i va dir "¿Cafés, quieren?" i tothom va contestar-li en castellà...

6 comentaris:

Xevi ha dit...

Veus, com que jo he après a no parlar en castellà, no tinc aquests problemes. Parlo sempre en català, i quan algú no m'entén, ho torno a dir, o en tot cas ho dic més lentament. I, si voleu que us digui la veritat: FUNCIONA.

Si veuen en la teva mirada i actitud que no parlaràs en castellà ni que et torturin, llavors no hi ha problema. No tinc cap problema amb el castellà, ni cap odi ni res... Però, ves per on, en terres catalanes sóc incapaç de parlar-lo. Ves per on...

marc ha dit...

Jo no canvio l'idioma si no em demanes si us plau que canvii l'idioma i es disculpen per no entendre el català. Llavors canvio rapidamnet, abans m'avorreixo de dir.ho en català.
I si em surten maleducats els encio a la merda en català i me'n vaig

Trena ha dit...

Jo, de gran, voldria ser com vosaltres.

marc ha dit...

Qüestió de costums, com mirar la pantalla quan escrius ;)

Vigilant l'entorn ha dit...

Vas fer malfet, no havies d'haver canviat d'idioma per la merdosa aquesta.
A mi si m'ho demanen educadement puc parlar en castellà o fer-ho simplement pertquè em ve be però si salta una d'aquestes fent el numeret doncs no el canvio. Jo al setembre com ja saps vaig començar un curs que després per una gallega va passar a fer-se en castellà, tothom parlava en castellà i jo vaig sudar encara que els professors cada vegada em diguesin "por favor en castellano para que lo entendamos todos". si no ho entenen que s'en vagin a collir olives.

Trena ha dit...

Hummm...

De fet, només vaig canviar al castellà la primera vegada, la segona pregunta la vaig fer tota en català.

De totes maneres no és el mateix un curs de dos dies que un de nou mesos. El cony de cordobesa aquesta no crec que torni a posar els peus per aquí en molt temps, la gallega se suposa que havia de viure per la zona, no?

De totes maneres teniu raó, no havia d'haver canviat de llengua, perquè la donota aquesta va demostrar la seva mala educació i la seva falta de respecte des del minut zero...

Quan creixi, ho faré millor.