19 d’abril 2006

L'home perfecte

Sí, ja sé que parlar de l'home perfecte pot ser estrany. Algunes persones, si el gènere fos el contrari potser m’haurien titllat de masclista... "com t'atreveixes a parlar de la dona perfecta, les dones no són objectes" i blablabla. El cas és que jo crec que, certament, les dones no en som d'objectes i els homes tampoc en són. De totes maneres a mi m'agradaria parlar-vos de l'home perfecte.

D'entrada us diré una obvietat: l'home perfecte no existeix.

Què és el que busquem, tant les dones com els homes? Jo crec que busquem algú que ens entengui, ens guiï, ens ajudi, ens suporti, ens ensenyi, ens millori, ens faci gaudir... El cas és que sempre es busca algú amb qui compartir la vida, algú que et complementi perfectament. Aquest seria per a mi l’home perfecte, un home que m’ompli, en tots els sentits, que em faci riure i plorar de felicitat, que m'ensenyi totes aquelles coses que jo no sé o no entenc, que em pregunti les coses que ell no sap, que sàpiga riure i plorar amb mi...

Tots els homes que conec podrien ser el meu home perfecte, de tots ells me'n podria enamorar, però tots em desencisen en algun moment. Si un és massa jove, l'altre és massa vell; si un és massa graciós, l'altre és massa avorrit; si un és massa egoista, l'altre és massa desprès...

Jo voldria poder agafar un trosset de cadascun dels homes de la meva vida i fer-me'n un a mida: un que tingui les mans boniques, el coll atractiu, el cos agradable, el cor gran, la ment oberta, les idees genials, els anys justos.

Així tindria el meu home perfecte. Evidentment seria perfecte per a mi, perquè no crec que totes les dones tinguem el mateix concepte de perfecció. Però, aleshores, si només és perfecte per a mi, i les altres dones el veuen imperfecte... com és possible que no existeixi? Vull dir, no serà només que encara no l'he trobat?

Hi ha una cançó de "Sopa de Cabra" que en aquests moments em sembla molt adient... a més a més, ens la cantàvem l'Alba i jo, quan érem més joves. És aquesta:

MAI TROBARÀS

No estàs farta de esperar,
sempre aguantant aquesta farola,
amb pluja, neu, amb vent i fred,
sempre amb la mateixa postura,
jo ja en tinc prou d'aquest color,
busca't un geni que et comprengui,
podríem dir que en aquests moments,
no funciona la cojuntura.

Has tirat el temps per la finestra,
i ara princesa on aniràs,
mira't els ulls, posa els peus a terra,
pren el que tinguis al seu costat perquè,
mai trobaràs el teu princep blau.

Fes un creuer o un viatge llarg,
medita un temps a la muntanya,
que l'aire pur sempre va bé i clarifica les idees,
jo ja no entenc el teu patiment,
ja sé que ningú t'estima.
Però que hi farem, si aquest govern
no havia previst la teva crisi.

Has tirat el temps per la finestra,
i ara princesa on aniràs,
mira't els ulls, posa els peus a terra,
pren el que tinguis al seu costat perquè,
mai trobaràs el teu princep blau.


Jo no sóc exactament la protagonista de la lletra, jo sí el trobaré el meu príncep blau, encara que pel camí hagi d'ensopegar amb molts gripaus :)

4 comentaris:

Vigilant l'entorn ha dit...

gerard quintana et trencarem les cames!

Trena ha dit...

Haurem d'anar a Eivissa (pfff) però jo t'ajudaré a trencar-les-hi!

leodyn ha dit...

Jajaj, Mai trobaràs sempre m'ha agradat molt jeje
A més, l'altre dia en una festa la van posar i un va passar per allà on era i em va començar a dir "Mai trobaràs el teu princep blau..." i jo també l'estava cantant i li dic, no, tu segur que no el trobes jeje. I al cap d'una estona torna a passar i em diu, no, no trobaràs el teu príncep blau, però jo si vols puc ser el teu rei. I jo jajajajaj

Quant a l'home perfecte, és veritat que cadascú té la eva idea d'home perfecte, jo ctec que és per això que es diu que no existeix, perquè el que per mi podria ser perfecte per algú altre no ho seria...

No sé si trobaré el meu príncep blau, de moment no ha sigut el cas, però sino ja se m'han ofert a ser el rei, en el meu cas seria el rei verd ja que és el meu color preferit jejeje
Ja ho saps, si no trobes el príncep busca el rei!

Anònim ha dit...

Trena, ens podríem fer riques... podem inventar-nos una màquina: L'home perfecte

ens forrariem!

Nöa