08 d’abril 2006

Humanitat

Ahir, quan tornava a casa amb el cotxe, tenia, com sempre, la ràdio posada. Escoltava, també com sempre, RAC1, que a la tarda hi fa un progrma el Toni Clapés (hòstia, es diu de cognom igual que el president de l'empresa on treballo... quin mal rotllo). Ahir parlaven sobre una fira de cosmètica que se celebra aquests dies, suposo que a Barcelona o a l'Hospitalet de Llobregat. Entrevistaven a diferents persones que estaven a la fira, en els seus estands corresponents per intentar vendre els seus cosmètics al món.
L'entrevistador (que no recordo com es diu) va preguntar si es feien proves amb animals per testar els productes abans de crear noves linies de cosmètica. Els entrevistats, deien que sí, que se'n fan d'aquestes proves, però que s'intenta anar cap a proves que no maltractin els animals.
Després d'això van entrevistar a una responsable d'una associació per la defensa dels animals. Aquesta senyora va explicar tota una sèrie de porves que es fan en animals, bastant agressives totes elles.
La que em va impressionar més va ser la prova de la dosi letal 50. Aquesta prova, segons aquella dona, funciona de la següent manera: es té una població d'animals concreta, que generalment són ratolins o conills, als que s'aplica el producte que es vol provar. Se'ls va augmentant la dosi de producte, fins que uns quants del animals comencen a morir. Es segueix augmentant la dosi fins que el 50% de la població ha mort. La dosi letal 50 és aquella que fa que la meitat de la població mori. L'altra meitat de la població es sacrifica. Després d'explicar això, la dona va dir alguna cosa semblant a "hauriem de començar a tractar els animals amb més humanitat".

En aquell moment jo ja arribana a casa i no hi vaig donar més importància. Vaig pujar cao a casa i entre una cosa i l'altra no hi he tornat a pensar fins aquest migdia, que m'he fet un bany d'escuma i he deixat la ment en blanc. M'ha vingut al cap, entre moltes altres coses que no venen al cas, la dona aquesta i el seu últim comentari... "tractar els animals amb més humanitat". He pensat que no té gaire sentit aquesta afirmació.

M'explico: la dona volia dir que hem de tractar millor als animals i no maltractar-los, però tractar-los humanament, amb humanitat, no és necessàriament millor. Fixeu-vos en la definició d'humanitat del GREC:
humanitat
[s. XII; del ll. humanitas, -atis, íd.]
f 1 1 Condició d'ésser humà.
2 FILOS Natura humana.
2 Els homes considerats col·lectivament.
3 Qualitat d'humà 3. Tractar algú amb humanitat.
4 pl ENSENY Conjunt d'estudis relacionats amb les lletres i amb totes les altres activitats
de l'esperit que exalten els valors humans.

De la definció, estrictament, no se'n despèn que "humanitat" sigui una qualitat, diguem-ne, positiva, és una qualitat d'humà.

Aquí és on comença la filosofia... si és qualitat d'humà, deu voler dir que tractar a algú amb humanitat és tractar-lo d'acord a la "qualitat d'humà"; és a dir, la senyora volia dir que hem de tractar els animals com si fossin humans. Bé, crec que la senyora està carregada de bones intencions, però, amb això no anem enlloc. És més, crec que els humans ja tractem als animals com si fossin humans. Els maltractem com als humans, els torturem com als humans, el matem com als humans, i evidentment, en moltíssimes ocasions, els estimem com als humans. Per això crec que el que volia dir aquella senyora, amb tots els meus respectes, no és el que va dir. Ella volia dir que no hem de fer mal gratuïtament als animals (espero que englobi aquí als suposats animals racionals) i no que els hem de tractar amb més humanitat.

Crec que més humanitat no és possible.

3 comentaris:

Guixona ha dit...

Fa pena veure com tracten als animals per crear coses inecessaries per els humans... no hi ha dret..
M he trobat en el cas d voler salvar a un animal i tractar-me d loca i exagerada.... però m és ben igual!! si he conseguit sa meva fita ja estic contenta.. :)
Hauriem d tractar als animals com companys, fills... però pensant sempre q son animals i tenen els seus instints marcats, encara q instints en té tothom...
si no respectam ni lo q tenim al costat, com hem d respectar a un animal q ni coneixem, no el tenim al costat i es cria per fer-se serví en laboratori...
es dia q ens estimem a nosaltres estimarem als altres...
no podem demanar q ens escriguin un llibre si encara no saben fer ni sa O amb un got!

Xevi ha dit...

Molt intel·ligent la senyora defensora dels animals... Si no es proven els productes en animals, llavors què? Si en comptes de productes de bellesa fossin medicaments? Que no sap aquesta dona que a la natura, d'animals que arribin a vells n'hi ha MOLT POCS? Què és més cruel, per exemple, per a uns ratolins? Matar-los nosaltres o deixar que morin a mans d'una òliva o un gat?

I després: Un cop no s'utilitzin animals per les proves, què? O la gent que no menja carn pq es mata als animals... Que no saben que hi ha molts animals que s'extingirien si no fos que l'home els necessita per una o altra cosa?

En fi, els animals són animals, i no persones. Si comencem a tractar els animals com si fossin persones, acabarem jutjant com a assassins a la gent que vulgui menjar torrades amb sobrassada.

mai9 ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.