24 de març 2006

ETA

Avui ha començat l'alto al foc. Suposo que ja ho deveu saber, a aquestes alçades no es parla de res més. Des que el dimecres es va anunciar, no han deixat de bombardejar-nos amb ETA i la treva definitiva...

Ahir sentia com en Xavier Bosch entrevistava a l'Aberto Fernández-Díaz. El dia 21 de novembre de 2000, el dia que ETA va assassinar l'Ernest Lluch, l'Alberto Fernández-Díaz es va pensar que anaven per ell. No va ser així. El cas és que el Xavier Bosch li preguntava al Fernández-Díaz com se sentia, a nivell personal, com el feia sentir l'anunci d'alto al foc de la banda terrorista, donat que ell n'era un dels possibles objectius; doncs bé, la seva resposta va ser que seria molt egoïsta parlar a nivell personal, perquè després de la treva d'ETA del 98 van assassinar a molts dels seus companys de partit, i els va anar anomenant...

Jo recordo molt el 21 de novembre de 2000, va ser el dia que la meva germana va fer 30 anys i li vam preparar una festa sorpresa. Va ser molt divertit, com totes les festes sorpresa... ella no s'esperava res i va fer una cara espectacular quan va entrar a casa seva i va veure a tota la gent que ens hi haviem aplegat... després, vaig pujar cap a casa meva (ma germana i jo som veïnes) i me'n vaig anar a dormir. Al cap de no massa estona, em va trucar la meva sogra i em va dir: "Han matat a l'Ernest Lluch". Jo no era capaç d'entendre realment el què m'estava dient, creia que era una mena de broma de mal gust, però no ho era, no. Acte seguit vaig trucar a ma mare. Ella estava al llit, també a punt d'adormir-se, i no entenia tampoc el que jo li deia: "Mare, mare! Han matat a l'Ernest!!". Després de parlar amb ella uns minuts vaig anar a posar la tele, i allà estava, els de la ETA havien assassinat a l'Ernest al pàrquing de casa seva... Una de les primeres entrevistes que vaig veure aquella nit va ser la que li van fer a l'Alberto Fernández-Díaz, que resulta que era quasi veí de l'Ernest. En aquells moments ell estava com en estat de xoc perquè s'havia pensat que el volien matar a ell i no parava de repetir-ho. Jo no volia saber què li havia passat a l'Alberto Fernández-Díaz, volia saber si era real que havien matat a l'Ernest, o si era un somni estrany...

Bé, el cas és que ahir, quan sentia l'entrevista del Xavier Bosch al Fernández-Díaz i vaig veure que encara seguia amb la mateixa cançoneta de que es pensava que aquell dia anaven a per ell, i que després encara havien matat a molts dels seus companys de partit... en fi, em van saltar les llàgrimes... COM ÉS POSSIBLE QUE AQUESTA GENT EL PP NO SIGUIN CAPAÇOS DE VEURE QUE HI HA MOLTES ALTRES VÍCTIMES DEL TERRORISME??? No va ser capaç de recordar, ja no només a l'Ernest, que era del PSOE, i per tant suposo que deuria ser un empestat, sinó que tampoc va ser capaç de recordar al guàrdia urbà de Barcelona assassinat pels mateixos que van matar l'Ernest quan els va anar a ajudar amb el cotxe, que semblava que el tenien avariat, ni a l'últim assiassinat de Catalunya, el mosso Santos Santamaria... no, l'Alberto Fernández-Díaz, tan sols es va recordar dels seus companys de partit, perquè ell no n'és d'egoïsta.

5 comentaris:

Vigilant l'entorn ha dit...

El PP fa fàstic i ETA també, uns ja pleguen esperem que els altres segueixin l'exemple i també pleguin.

siMF ha dit...

EEEI! No sabia que tinguessis blog!! Això s'avisaaa!
Ja estàs afegida.

Respecte al tema d'ETA, doncs ja veurem com avança tot, ja veurem quines repercussions té per a l'independentisme català.

guixona ha dit...

Quin blog més complert!!!
estàs feta una artista...millor poc i real q molt i mal posat.

Aquest tema és com molts..hem d esperar, no podem fer res més per desgràcia. Ja m agradaria q demostréssin es seu desitg d independència d una altra forma, sense armes, sense morts... d una forma intel.ligent, calculada..
Es pot compara amb un joc d escacs, cada jugada només mous una peça, però ho has d fer amb molta cura, ja q cada moviment q fas tu és una alternativa q pot aconseguir es teu adversari. Amb petites passes calculades arribes a guanyar es joc.

Xevi ha dit...

D'ençà que ETA no mata a Catalunya que per a mi ja m'és igual. Que'ls espanyols i es bascos es resolguin els seus problemes, però nosaltres no hi tenim res a veure, que'ns deixin en pau.

leodyn ha dit...

Hola! M'he estat llegint algunes coses del teu blog i està molt bé.
Quant a aquest últim, relament hi ha gent que no sap veure més enllà de dues passes al seu voltant... es pensen que tot va per ells i, en aquest cas, ho intenten aprofitar per als seus interessos...