11 de febrer 2006

Molt trist...

Aquesta tarda he sortit a fer un volt amb els nanos.

Hem sortit de casa i hem anat caminant fins a l'estació dels ferrocarrils. Anàvem baixant per Avinguda del Tibidabo i dues parelles pujaven... la Rut, que sempre xerra amb tothom, els ha dit hola, i una de les dues dones de les parelles ha dit "que niño más simpático"... a mi m'ha sortit urticària per dues raons: ho ha dit en castellà i li ha dit "niño" a una personeta petita vestida amb un vestit, xDD, que no ho ha vist que era una nena catalana. Jo m'he mirat aquella dona amb ganes de mossegar-la i li he contestat "Sí, a vegades és massa simpàticAAA, parla amb qualsevol que passi pel carrer".

Després, més avall, hi havia un grup de nanos joves que havien quedat per sortir i estaven fent no sé què amb unes botelles (ampolles, dedicat a en Nau), quan hem passat pel seu costat,
he sentit que parlaven en català, però el més fotut del cas és que m'ha sorprès que ho fessin. És molt trist que em sorprengui que un grup de joves parli en català...

Després em diuen que vivim en un país normal, que tot això de creure que el català està en perill són imaginacions meves, però si sentir un grup de persones parlant la llengua del país és un motiu de sorpresa, vol dir que hi ha alguna cosa que no va a l'hora.

Dec estar tan acostumada a no sentir la meva llengua pel carrer, que quan la sento em sorpren? Jo no vull viure en aquest país, jo en vull un que sigui normal.

10 comentaris:

marc ha dit...

Vine a Gràia que l'estrany és sentir oparlar en castellà :D
Jo avui he anat al cine i a sopar i des de que he sortit de casa fins que he tornat no he sentit una sola conversa en castellà.

Guixona ha dit...

jo venc a Gràcia Marc..d fet m va agradar quan vaig venir per festes... :P
Trena, tranquila, mira lo petita q és Menorca i estic amb es ous plens d castellans, forasters...i altres... avui he surtit pes port de Maó i m he mort d oi (fàstic) tenia unes ganes d tornar a casa...però avui no duia es cotxu....i m he aguantat fins ara...
Feia molt d temps q no surtia, i avui he sabut pq. Sa veritat és q no m fa ganes surtir, no disfrut, sembla q no trobi s ambient q m agradi...aixx...fa cosa d un mes vaig venir per terres catalanes i t assegur q allà si q trob es meu ambient...
He d trobar es meu lloc, es meu temps i es meu espai....Però quan arribarà??? estic tardant? o es fa esperar? Vindrà sol? lhe d anar a cercar? aixxx...

pd: no t emprenyis per lo d "niño simpatico"...no és tan raro q ho faixi sa gent...ho has d mirar d un altre costat...q han estat amables i lis ha fet gràcia, han vist lo simpàtica q és ella i li han agrait elevant sa seva simpatia.. :)

Trena ha dit...

Hum... sí, Gràcia m'enamora, com Girona... quan era jove sempre sortia per Gràcia :)
Pel que fa a això de "niño simpático", el que em fa més ràbia és que li ho hagin dit en castellà, i després quan jo he contestat en català ho hagin entès. Si li diuen nen, no em sorprèn, en general, perquè amb el cabell curtet i vestida sempre (gairebé) amb pantalons, es pot confondre, però és que ahir anava amb un vestit, xDDD!

Vigilant l'entorn ha dit...

Jo tinc la mania d'escoltar sempre la gent a veure en quin idioma parlen, el que diuen me la pica però mirar en què parlen sempre ho faig.

Trena ha dit...

I en què parlen? Et sorprèn, també, que parlin català? és que a mi em va depriir sentir-los en català i veure que em sorprenia...

guixona ha dit...

t puc dir q a jo tb m ha passat açò...i és realment trist quan hi penses... Però més trist és q sa gent d aqui comenci una conversa en castellà a algú q no ha vist mai per es fet d q li sembli q és castellà...i lo fort és quan aquella persona presuntament castellana no ho és....avui m ha passat aquest cas, anant caminat amb una amiga q li ha dit cosa a una dona....m he quedat flipant i enrabiada d sa nostra ignorància i falta d respecte cap a sa nostra llengua...

aixxx...avui és un dia massa pensatiu per jo....estic necessitada d catalanisme... :(

raesca ha dit...

A mi també m'agrada això d'escoltar a la gent, a vore com parlen. Ací a València (capital) el més normal és sentir parlar en castellà, però si t'hi fixes bé, també hi ha gent que parla català. M'he trobat grates sorpreses per ahi. I això sempre alegra. Pense... va, no estem tant perduts...

Trena ha dit...

Ja raesca, no estem tant perduts... el problema és que quan jo era petita era estrany sentir la gent perlant en castellà, per la zona on jo visc, i ara em sorprèn sentir-los paralr en català... hi ha alguna cosa que no va bé...

Arnau ha dit...

Ostres, jo quan pujo a Barcelona no ho veig tant magre com ho pintes doncs.
Tot i així la teva reflexió té molta raó, no anem bé si ens hem d'alegrar de sentir el NOSTRE idioma als NOSTRES carrers.


PD: Merci per l'ampolla.

Vigilant l'entorn ha dit...

si, quan els sento parlar català em poso content i quan parlen en castellà els agafo odi.