Tanco LPF

Doncs això.


Tanco.

Però no vull deixar la blogosfera. Els que vulgueu podeu venir a veure'm entre l'Ona i el Tsunami.

El Joan em deia Ona, del diminutiu de Raquel, Raquelona, li agradava dir-me Ona. A mi també m'agradava. Amb el temps, i atès que em coneixia (em coneix, encara) força bé, va anar dient-me Tsunami cada vegada que m'enfadava per alguna cosa. No, no cal que us imagineu que m'enfadava amb ell. Hi ha moltes coses a la vida que em poden fer enfadar. Ell em deia Tsunami quan jo argumentava i gesticulava enfadada amb alguna cosa o alguna injustícia d'aquestes que ens fan encendre la sang.

En fi. He passat una temporada massa llarga sent el Tsunami i ara fa cosa de mesos he recuperat a l'Ona.

M'agrada l'Ona i no m'agrada gaire el Tsunami, però vull estar entre l'Ona i el Tsunami.

:)

I més, senyora, i més

Sembla que l'esperit nadalenc comença a treure el nas. Els valencians més reaccionaris ja comencen el que ells anomenen "un acte de defensa" dels dimonis catalans...

Ells, els tendenciosos

Em sembla que aquest titular és tendenciós: La cultura que se avecina.

En el cos de l'article es diu: «Será la primera vez que un partido abiertamente declarado independentista asume un departamento tan sensible como el de Cultura.»

Clar això, d'entrada, és dolent. Però el fet que fins ara no hagi passat deu voler dir que abans, un Departament tan sensible com el de Cultura, estava en mans de no independentistes, cosa que per la cultura deu ser millor... serà que els independentistes tenim un nivell cultural menys sensible que els no independentistes...

Do not grate me :P

En fi... llegiu això. A mi m'ha agradat.

Negre

Avui m'he tornat a vestir de negre. Comença a ser massa recurrent. Entre el negre i les llàgrimes me n'adono que no estic bé. Quan les coses es torcen, intento redreçar-les i les acabo retorçant més.

Torno a estar envoltada de gent i massa sola. No hi sóc, no m'hi sento.

Vull recuperar l'alegria, vull riure i en canvi no en trobo motius. I sé que els tinc davant, però no els veig.

Massa llàgrimes... em deshidrataré.

Voldria estar en un pou fons i fosc i no sortir-ne durant una temporada. No vull fer res. No vull veure a ningú. No vull anar enlloc. No vull quedar-me on sóc.

Terratrèmol 17 de novembre de 2006

Uau... jo el vaig sentir. A les 7 i 20 de la tarda estava escrivint un sms i vaig notar que la cadira es movia. Al principi vaig pensar que era un camió que xocava contra casa meva, però després vaig veure les notícies i ho vaig entendre tot. Avui he llegit la notícia a VialWeb.

Contact

He trobat força interessant aquest article. Sona al que diu en Carl Sagan a "Contact", o per als que no recordeu llibres, a la pel·lícula homònima protagonitzada per la Jodie Foster. Potser el trobo interessant perquè a mi m'agraden molt les matemàtiques o perquè penso que no pot ser que en un univers tan gran només hi siguem nosaltres.

Penso que, si ho recordo en el seu moment, em compraré el llibre del Fernando J. Ballesteros.